«Has de tenir curiositat per entendre què passa al món, per què passa i per què passa ara mateix»

Ser Professional de les Relacions Internacionals

Miguel Hernandez-Bronchud. Alumni de la 2ª promoció de Relacions Internacionals

Té 22 anys i és el consultor estratègic més jove de l’empresa on treballa, Deloitte. Hi va fer les darreres pràctiques de la carrera i, una vegada graduat, el van contractar. Miguel Hernandez-Bronchud forma part de la segona promoció de graduats en Relacions Internacionals a Blanquerna-URL, uns estudis que s’ofereixen des de l’any 2012 i que van néixer per la necessitat de professionals que poguessin interpretar des del punt de vista polític, econòmic i de la comunicació un món que ja s’havia fet global.

Què diu quan algú li pregunta quin és el seu ofici?
Sempre dic que he estudiat Relacions Internacionals amb economia. A tercer tens l’opció d’especialitzar-te en economia, en comunicació o en foreign policy, que serien més aviat temes diplomàtics. I jo vaig agafar la d’economia. Però, és clar, jo tinc companys que han fet comunicació i que volen ser periodistes de guerra, tinc companys que han fet diplomàcia que volen ser ambaixadors i tinc companys que, com jo, van fer economia i volen treballar en diferents institucions econòmiques. Sempre és millor dir en què t’has especialitzat, perquè dóna una idea més concreta. Jo entenc que la gent es quedi una mica parada quan dius que has estudiat Relacions Internacionals, perquè sembla una disciplina molt oberta que comprèn una gran diversitat de temes.

Quan va triar aquests estudis ja sabia a què es volia dedicar?
Tenia clar que volia fer alguna cosa relacionada amb l’economia però també sabia que no volia ser el típic perfil d’ADE o d’Econòmiques. Relacions Internacionals té un caràcter multidisciplinari. El primer any estudies història, filosofia, dret internacional… però també economia. Acabes amb un coneixement global que et prepara molt més de cara a futures entrevistes o quan vols singularitzar-te en la teva competència; et crees un perfil molt més competitiu. Crec que, avui dia, les empreses busquen aquesta versatilitat professional que aporta un grau com Relacions Internacionals. Ara tot està tan connectat que, com més sàpigues, millor.

Què hi fa al Departament d’Afers Exteriors de la Generalitat?
Sóc consultor estratègic de Deloitte. Ara mateix treballo en el sector públic i m’ocupo de la gestió econòmica d’un projecte del Departament d’Exteriors de l’àrea TIC, és a dir, l’àrea de comunicacions i tecnologia. Però alhora també sóc a les oficines de Deloitte fent projectes diversos, com crear una estratègia per apujar la inversió estrangera directa a Barcelona, un tema que m’interessa molt. Al Departament el que faig és una gestió econòmica estricta: tracto directament amb els proveïdors, busco formes per reduir costos… Els projectes que faig a l’oficina són d’estratègia pura, és a dir, estudiar què pot fer Barcelona per aconseguir que una companyia xinesa vingui aquí en comptes d’anar a Madrid o a Estocolm. Nosaltres treballem amb diferents clients de Catalunya per crear estratègies conjuntes que ens permetin assolir aquests objectius.

On s’imagina en el futur?
M’encantaria poder dedicar-me al creixement i el desenvolupament d’economies emergents. En un futur m’agradaria crear estratègies per a les PIME de països en vies de desenvolupament, perquè siguin més fructuoses. Opino que hi ha un talent enorme al món que està molt desaprofitat. En aquest sentit, m’agradaria treballar en una organització internacional com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional.

I això ho sabia abans de començar la carrera?
Això ho vaig descobrir durant la carrera. Allà vaig descobrir que tenia tres opcions que m’agradaven molt: una era la banca d’inversió una altra la consultoria estratègica i la darrera eren les organitzacions internacionals. Vaig poder fer pràctiques durant un estiu a la banca d’inversió de Londres i vaig aprendre-hi moltíssim. Ara treballo a Deloitte, en l’àmbit de la consultoria estratègica, i em van renovar el contracte després d’una estada de pràctiques de la universitat.

S’imaginava què acabaria fent quan va decidir estudiar aquest grau? A més, el grau tot just acabava de començar…
Era una mica una aventura per a tothom. No tenies feedback de cap membre d’Alumni. No ho feien en altres universitats, només n’hi havia una a Madrid, però era una carrera encara experimental. Em va agradar molt l’opció que et donaven d’anar a estudiar fora i de fer pràctiques: en el meu cas vaig estudiar a Corea del Sud durant un semestre, en una universitat coreana que té un conveni amb la nostra, la Kyonggi University, al costat de Seul, i després ho vaig ajuntar amb un semestre de pràctiques a jornada completa a Deloitte.

Què li va semblar l’experiència a Corea? Per què va decidir anar-hi?
Tinc companys que han estat a la Xina, als EUA, a Turquia, a Xile… Jo volia anar a Àsia i tenia dues opcions: la Xina i Corea del Sud. La universitat de Corea era més a prop de Seül, la de la Xina era en una ciutat una mica més perduda, i jo tenia moltes ganes de veure el dinamisme asiàtic en directe. Vaig aprendre-hi molt, la veritat és que va ser molt interessant. I després ho vaig ajuntar amb les pràctiques a Londres, que també van ser genials, i les de Deloitte.

És un concepte de carrera molt diferent…
Clar, és una carrera que et dóna la possibilitat d’organitzar-te-la tu mateix. Jo tinc el mateix títol que el meu company de promoció, però les meves experiències i les seves no tenen res a veure. Ell es va especialitzar en periodisme de guerra o en diplomàcia i jo en economia, i potser ell ha viscut a Brussel·les i a la Xina un any, i jo a Corea i a Londres… Dins d’aquesta carrera, cadascú fa la seva pròpia carrera. És el que té de positiu un grau tan ampli.

Com eren les classes?
A les unitats formatives hi venia gent experta en relacions internacionals, com per exemple Andrei Grachev, historiador, exportaveu del president Gorbatxov i president del Comitè Científic del New Policy Forum. Vam tenir gent molt interessant, que havia participat activament en moments clau d’abast mundial, professors de Yale… Eren assignatures que duraven tres o quatre dies, les vivíem amb intensitat, les aprofitàvem molt. El fet que fóssim grups petits, de deu persones, ens permetia fer preguntes, parlar, discutir.

Què és el que més recorda de la universitat?
El que més recordo de la universitat són els companys. Al final és amb ells amb qui passes més temps, amb qui acabes fent amistat. I des del punt de vista acadèmic el que més recordo són els debats que es formaven a classe. Ens van ensenyar molt a parlar en públic. I això és una cosa que a Espanya no es treballa gaire.

No, no és com als Estats Units…
I en aquest sentit és una de les poques carreres a Espanya en què jo crec que es potencia el fet de saber parlar en públic, saber fer una presentació, saber argumentar, aquesta desimboltura… I això, vulguis o no, després es nota, s’aprecia i s’aplica. Aquesta és una de les coses que més m’agradava. Fer les presentacions i fer els debats en públic.

Parli’m de les sortides professionals. A què es dediquen els seus companys?
Molts dels meus companys de classe el que fan ara és un màster per especialitzar-se en el tema que més els interessa. N’hi ha d’altres que treballen a les Nacions Unides, o en organitzacions internacionals, o en consultories, també n’hi ha en ONG i encara n’hi ha d’altres que aprenen idiomes com l’àrab o el rus, perquè volen treballar en geopolítica i parlar aquestes llengües és un plus.

Si compara aquest moment amb les expectatives que tenia en començar aquesta carrera…  Com ho veu?
Si fa quatre anys m’haguessin dit que ara seria la persona més jove de Deloitte, ja hi firmava.

Quin perfil ha de tenir el jove que vulgui estudiar Relacions Internacionals?
Ha de ser una persona amb molta curiositat intel·lectual, amb moltes ganes d’aprendre de tot i de no tancar-se en un perfil gaire específic. És a dir, si a tu t’encanta la física, no vinguis aquí i estudia Física. Si tens aquesta curiositat intel·lectual d’entendre el que passa al món, per què passa, i per què passa ara mateix, és una carrera molt interessant.