«Les escoles són el segon marc de referència per als nens després de la família»

Ser mestra d’Educació Infantil: Lorena Acevedo. Alumni de la 67a promoció d’Educació Infantil

La Lorena assegura que té una vida professional calcada a la que sempre havia desitjat. És entrenadora de patinatge artístic i fa tres anys que és mestra a la llar d’infants Xiu-xiu, a Vilanova i la Geltrú. Va començar a treballar-hi just en acabar d’estudiar el grau en Educació Infantil a Blanquerna-URL. A l’aula, ella fa i desfà a la seva manera. «És el meu espai, el meu microcosmos personal. He tingut molta sort. Aquí puc fer realitat tot el que vaig aprendre a la facultat, fins i tot allò que creia més utòpic.» Va arribar aquí just quan va acabar el grau. En entrar va pensar que era el lloc ideal, però que no tindria la sort de treballar-hi. «I em van contractar. Les llars d’infants ja saben quin és el perfil dels educadors de Blanquerna. Un cop aquí vaig veure que era una llar d’infants amb una essència molt semblant a tots els principis i valors que m’havien transmès a la facultat i que tot encaixava. Em va encantar poder implementar coses que pensava que eren utòpiques.»

Les pràctiques són essencials en un grau com el d’Educació Infantil…
Estic molt agraïda a tots aquells que donen feina a persones acabades de graduar, perquè sovint es fixen únicament en l’experiència i si acabem de graduar-nos encara no en tenim. A Blanquerna sí, perquè fem moltes pràctiques i, al final, et coneixen a molts llocs abans de la primera feina. Quan entres a treballar ja saps què et trobaràs i amb quina predisposició i actitud hi has d’anar, i això al final és el que es valora més.

És una professió vocacional?
Sí, i el perfil també és rellevant. Des de petita, jo deia: «Vull ser professora de nens petits i entrenadora de patinatge.» I he aconseguit el que volia! Tot i que miro enrere i trobo que també he treballat de valent per aconseguir-ho. Sempre he volgut fer-ho millor. Quan ets mestra hi ha molta feina al darrere i la renovació és necessària. Considero que per a l’educació pot arribar a ser un problema que els educadors pensin que no cal actualitzar-se després d’haver aconseguit el seu lloc de feina.

Troba que les coses que li van explicar estan d’acord amb el que fa?
Tots volem una renovació d’escola, volem millores i volem una escola moderna, vivencial… Sovint pensava que es tractava d’una utopia i que no hi podríem arribar fàcilment. Però ara veig que en una escola es poden fer moltes coses només canviant el plantejament de les activitats.

Com a mestra, quines creu que són les necessitats educatives dels infants?
La primera és que se sentin còmodes. La felicitat de l’infant, com diu la pedagogia de Montessori, és la resposta a una intervenció educativa encertada. L’etapa d’educació infantil és molt important. S’assenten les bases neurològiques i maduratives i s’adquireix el llenguatge, els codis socials, la cultura… Molta gent pensa que aquí guardem els nens per permetre que els pares treballin. No! Aquí eduquem els nens. Les escoles són el segon marc de referència per a ells, després de la família. I més enllà d’educar-los i fer-los feliços, podem fer que els nens aprenguin moltes coses utilitzant el joc com a metodologia fonamental, estimulant la potencialitat de cadascú, tenint en compte les intel·ligències múltiples.

I veu aquestes teories materialitzades en la seva feina?
Al principi sí que m’amoïnava molt com enfocar tot això. Però el que és interessant de l’educació infantil és que arribes a conèixer perfectament cada nen i pots treballar amb tot el grup de nens, tenint en compte les potencialitats individuals. Ser mestra t’obliga a ser molt creativa. Cal fer servir tot allò que has après, cal aplicar-ho de manera que tinguis en compte els gustos i les necessitats del grup de classe.

I la relació dels mestres amb les famílies? Existeix o són els dos minuts a la porta?
Hi ha famílies que no posen límits als seus fills, i aquí es comporten molt bé i a casa fan el que volen. Revertir aquesta situació requereix una feina conjunta. És indispensable que els pares reforcin allò que nosaltres treballem a l’aula.

Què li diria a algú que vol estudiar el grau en Educació Infantil?
Que valori si és el que l’apassiona. Cal tenir il·lusió i ganes. Si el seu objectiu és únicament aconseguir una feina i un sou estables, l’educació no hauria de ser la seva elecció. Ens fem molt mal perquè acabem fent servir els mètodes tradicionals, sense fer evolucionar l’educació en general. Si ja té clar que és la seva vocació, jo el que li diria és que aprofités tot allò que el pugui fer reflexionar sobre el paper que tindrà en un futur com a mestre. Que vagi a les conferències que s’organitzen a la facultat, que aprofiti cada professor i cada moment del procés d’aprenentatge. Jo trobo molt a faltar estudiar.

Ser mestra t’obliga a ser molt creativa. Cal fer servir tot allò que s’ha après, aplicar-lo de manera que tinguis en compte els gustos i les necessitats del grup de classe

LORENA ACEVEDO

Què li va aportar el seminari de Blanquerna?
Va ser molt diferent del que m’imaginava. Blanquerna et dona una atenció personalitzada molt important i un tracte molt humà; em vaig sentir com a casa. Al seminari parlàvem del que vivíem a les pràctiques a les escoles. Arribava amb una energia impressionant, molta informació, idees, preguntes acumulades i ganes d’explicar. Que els grups siguin més reduïts et dona l’oportunitat de parlar. Jo era de les que aixecaven la mà cada cinc segons. Alguns dels meus tutors s’han convertit en els meus referents. Saben que després serem educadors. Si ells ens tracten així, és més fàcil que nosaltres tractem de la mateixa manera els nostres futurs alumnes. Allò que identifica Blanquerna és que són coherents amb el que diuen i amb el que fan. No es pot explicar una manera d’educar si ells mateixos no la duen a terme. T’ensenyen de la manera que volen que tu després ensenyis.

En què es pot innovar? Què és la renovació educativa?
Cal tenir en compte que es pot aprendre sense haver d’estar assegut en una cadira, sense pensar que només es poden fer fitxes o enganxar gomets o pintar. Intentem aprendre a través del joc, de manera vivencial. Veiem que cada nen té un ritme educatiu diferent i que no podem fer classes sense personalitzar l’educació. Hem de donar molta més importància a la música, a l’educació física i a la plàstica: són les àrees de què més gaudeixen molt nens, però sempre s’han deixat de banda tot i que permeten treballar totes les altres matèries.

Com s’usen les noves tecnologies? Creu que se n’està fent un bon ús?
Nosaltres creiem que s’han d’incorporar les noves tecnologies, que no són dolentes. El problema és l’ús que se’n fa. Pots fer-ne un bon ús o pots deixar-les en mans dels nens i que facin el que vulguin. Si els pares t’ho posen fàcil, si posen límits, quan els nens venen aquí es nota molt. Les noves tecnologies a vegades provoquen més conflictes o més dependència dels nens que beneficis. Però també són una eina que pot ser molt bona. Són un suport molt bo.

Se sent realitzada?
Molt, tot i que m’agradaria continuar-me formant. Vull continuar aprenent, créixer, conèixer noves teories, compartir experiències amb altres professionals. L’educació és una disciplina que t’obliga a renovar-te constantment. Tant de bo pugués tornar a assistir a les conferències que s’organitzaven a la facultat. Vull anar en la mateixa línia de renovació pedagògica, vull estar a l’última.