Què vol dir ser adolescent avui?

La transició a l’edat adulta s’allarga

L’adolescència és una etapa de transició entre la infància i l’edat adulta. Biològicament s’estén dels dotze als divuit anys, però en l’època actual sembla destinada a allargar-se. D’una banda, la infància és cada cop més curta, entre altres causes, com a conseqüència d’un mercat que vol consumidors cada cop més precoços. De l’altra, la precarietat laboral i els elevats costos per accedir a un habitatge endarrereixen l’emancipació fins als vint-i-nou anys de mitjana. Valors com la immediatesa, el maximalisme, el maniqueisme, la impaciència i la impulsivitat, associats als joves, s’implanten en l’edat adulta i, per tant, en el conjunt de la societat. Què vol dir ser adolescent avui? Quines són les preocupacions i les esperances dels adolescents? Els seus valors es contagien a la resta de la societat?

Diuen que els cinquanta són els nous quaranta. I els trenta, els nous vint. Aquests eslògans agraden perquè perfilen una societat jove i activa, en la qual l’esperança de vida augmenta. Però com reaccionaríem si sentíssim a dir que «els vuit són els nous dotze»? I és que els nens cada vegada deixen enrere l’etapa de la infantesa més aviat per entrar en el món adult. Segons la consultora Nielsen, la transició de la infància a l’adolescència es produeix als vuit anys. Facebook tancava l’any 2017 anunciant el llançament d’una nova versió de xat, el Messenger Kids, destinada exclusivament als nens d’entre sis i dotze anys. Els professionals del màrqueting digital i les tecnològiques, com ara Google i Facebook, es dirigeixen als nens com si fossin adolescents i els conviden a fer coses més aviat pròpies d’aquesta edat, tot i que el seu desenvolupament cognitiu i evolutiu no correspon a aquesta etapa. «La societat està escurçant la infància i ens trobem nens que amb vuit anys ja volen un telèfon mòbil, de manera que hem de fer un esforç extraordinari en la seva educació i el seu sistema de valors», reflexiona Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL.

Els nens cada vegada deixen més aviat l’etapa de la infantesa per entrar en el món adult. Segons la consultora Nielsen, la transició de la infància a l’adolescència es produeix als vuit anys

«Ets adolescent en funció del consum que fas, i per a les empreses com més aviat entris al mercat, millor. Per a determinats consums els nens estan blindats, perquè la infància encara es preserva. Però si aconsegueixen que a partir dels vuit anys et comportis com un adolescent, encara que no ho siguis, ja has entrat en el sistema. Deixes de ser un nen. De fet ni tan sols ets un adolescent: ets un consumidor i no deixaràs de ser-ho fins que et moris», rebla Micó. En el llibre Children At Play: An American History, Howard Chudacoff explica que la primera meitat del segle xx va esdevenir l’edat d’or del joc lliure. Abans els nens de les societats occidentals havien estat forçats a treballar, i després els adults van escurçar aquesta llibertat fent-los passar més hores a l’escola i ocupant-los el temps lliure amb activitats extraescolars. El pensament lúdic s’esgota abans, i si fa un parell de dècades podia durar fins als tretze anys, ara desapareix als vuit. El plaer de jugar i entretenir-se amb jocs en els quals els nens posen les normes i dirimeixen les disputes deixa pas a altres aspectes que no haurien de preocupar en aquesta edat, com l’aparença física o la imitació de famosos, als quals accedeixen a través de les pantalles. En el món anglosaxó, els nens que entren en aquesta preadolescència de manera avançada són coneguts com a tweenies o tweenagers (per la suma de les paraules angleses teenager, ‘adolescent’, i wee, ‘petit’).

MERITXELL PACHECO:
“L’adolescència és una etapa de crisi en la qual la persona busca una identitat. Des de la mirada adulta, això es pot viure de dues maneres: n’hi ha que pensen que és un atac contra ells, una etapa contestatària i rebel, i n’hi ha que posen el focus en la creativitat i el talent”

Què preocupa els adolescents d’avui?

«L’adolescència és una etapa fascinant en què els canvis es viuen d’una forma extrema», assenyala Meritxell Pacheco, doctora en Psicologia i professora de la Facultat d’Educació Blanquerna-URL. «Es tracta d’una etapa de crisi en la qual la persona busca una identitat. L’adolescent es caracteritza per qüestionar-ho tot, tant els valors transmesos per la societat, l’escola i els pares, com els propis valors adquirits. Des de la mirada adulta, això es pot viure de dues maneres: n’hi ha que pensen que és un atac contra ells, una etapa contestatària i rebel, i n’hi ha que posen el focus en la creativitat i el talent. L’adolescència té aquestes dues cares.»

La família, els amics i els mitjans de comunicació són els pilars bàsics per construir la personalitat pròpia. «En aquesta etapa es valoren significativament les relacions entre iguals, però no perdem el nord. Els estudis assenyalen que la família, sempre que hi hagi una bona relació, té un paper molt important a l’hora de forjar el judici propi. Un 70% dels joves la valora més que els amics. Una bona relació familiar ajuda a prevenir els problemes de conducta que sorgeixen en aquesta etapa relacionats amb l’alimentació, els tòxics, petits actes delictius…», explica Pacheco. «En aquesta etapa el que més els preocupa és agradar els altres, i comencen a sentir neguit pel que fa a qui són i pel que fa al futur: “Seré capaç de ser qui vull ser?”»

En l’actualitat, les xarxes socials tenen un fort impacte en la construcció de l’ésser i en la seva socialització. «La seva vida és a les xarxes socials. No hi ha una distinció clara entre el que passa dins dels canals digitals i el que passa a fora, tot es barreja, a diferència del que passava fa deu anys, en temps de Fotolog, quan els adolescents es retrataven en la intimitat de la seva habitació. Ara, amb els dispositius mòbils, la cultura adolescent ha sortit al carrer», explica Núria Araüna, doctora i investigadora del grup de recerca Asterisc de la Universitat Rovira i Virgili. «Durant l’adolescència comencem a forjar la imatge pròpia a partir del binari home/dona. Les noies, quan es mostren a elles mateixes en aquestes xarxes, acostumen a aparèixer soles i utilitzen el cos com a actiu. És possible identificar un seguit de patrons de representació que són fruit de l’adopció de models provinents d’altres mitjans. Elles se senten més pressionades a erotitzar la imatge. Ara bé, com més presència i visibilitat assoleixen en aquests espais, més hi arrisquen la reputació. Quan això succeeix, les noies reben força més crítiques de caràcter sexual que no pas els nois», continua Araüna.

NÚRIA ARAÜNA:
“Les xarxes socials tenen un fort impacte en la construcció de la personalitat dels joves. Les noies se senten més pressionades a erotitzar la imatge. Com més presència i visibilitat assoleixen en aquests espais, més hi arrisquen la reputació”

L’adolescència és un període d’efervescència hormonal. La mortalitat i les malalties físiques són poc freqüents durant aquesta etapa, de manera que les malalties principals es basen en problemes i comportaments d’interrelació amb el medi. «És una etapa en què es qüestiona tot, fins i tot la relació amb l’alimentació i els tòxics», apunta Marta Anguera, nutricionista i professora de la Facultat de Salut Blanquerna-URL. «De manera que és important treballar plegats, família i jove, en la promoció d’estils de vida saludables. És una etapa en què hi ha una demanda molt significativa de nutrients i en què molts decideixen començar dietes, alguns es fan vegans o vegetarians o simplement segueixen dietes d’aprimament perquè no se senten bé amb el cos. També n’hi ha que segueixen una alimentació gens saludable, a base de productes processats. Des de l’Agència Catalana de Salut Pública es recomana, com a mínim, compartir un àpat en família per detectar aquestes conductes i, si és necessari, visitar l’especialista. No hi ha res de dolent en el fet de seguir determinades dietes, però sempre sota la supervisió d’un professional», afegeix Anguera.

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) afecten més del 5% dels adolescents, tot i que també es produeixen en adults i estan causats per múltiples factors, segons dades del departament de Salut. Els tòxics són una altra preocupació des del punt de vista de la Salut. «Els joves no tenen consciència de risc i ingereixen grans quantitats d’alcohol en poques hores, sobretot els caps de setmana, i això és molt dolent per al fetge, que no té temps de metabolitzar-ho», diu Anguera. Els professionals de la salut alerten que «es beu massa», i que la freqüència de les borratxeres entre els joves s’ha duplicat els últims vint anys. Així ho indiquen els experts que van passar per la ponència de la comissió mixta Congrés-Senat «Menors sense alcohol», que té com a finalitat elaborar una futura llei sobre alcohol i menors, tal com va avançar la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat. L’objectiu és reduir el consum d’alcohol entre els més joves, el 15% dels quals —entre catorze i divuit anys— s’emborratxen cada cap de setmana.

Contradiccions

Al mateix temps que la infància s’escurça, la precarietat laboral i els elevats costos per accedir a un habitatge endarrereixen l’emancipació dels joves fins als vint-i-nou anys de mitjana, segons dades de l’oficina comunitària d’estadística Eurostat referents al 2015. L’edat d’emancipació dels joves espanyols se situa tres anys per sobre de la mitjana dels països europeus (vint-i-sis anys) i molt lluny de la dels països del nord, que són capdavanters en aquest sentit. Els europeus que tenen més pressa per marxar de casa són els suecs, que ho fan, de mitjana, als dinou anys, mentre que els danesos i els finlandesos ho fan als vint-i-un anys. Llavors, «els vint-i-nou són els nous divuit»? No assolim l’edat adulta fins que no ens emancipem?

MARTA ANGUERA:
“La relació dels adolescents amb l’alimentació i els tòxics preocupa des del punt de vista de la salut. És una etapa en què hi ha una demanda molt significativa de nutrients i en què molts decideixen començar dietes, alguns es fan vegans o vegetarians o simplement segueixen dietes d’aprimament”

Els experts consultats assenyalen que seria ingenu pensar que als divuit anys ja ets, de sobte, un adult. Estudis neurocientífics actuals demostren que el desenvolupament cognitiu dels joves continua més enllà dels divuit anys, i que la maduresa emocional, la imatge personal i el judici propi s’assoleixen més endavant. Tot i així és important que la persona tingui l’oportunitat de desenvolupar-se com a adult, fent-se càrrec de les responsabilitats que li pertoquen. «El context actual (la dificultat per trobar feina, la temporalitat, la parcialitat dels contractes, els sous baixos…) impulsa els joves a viure més temps a casa en un moment en què necessiten autonomia», diu Pacheco. «Són a casa però viuen una lluita interna perquè en volen marxar. Això endarrereix l’edat en què són pares i ens porta a parlar de la “generació sandvitx”, és a dir, persones que es troben en la situació d’haver de cuidar els pares i, al mateix temps, cuidar els fills.» En resum, no poden ser nens però tampoc adults.

«En les societats occidentals que van patir la crisi econòmica es va fer evident una paradoxa lamentable», apunta Micó. «Els joves van rebre consignes en la línia que, si s’hi esforçaven, aconseguirien tot allò que es proposessin. “La feina ben feta té recompensa”, “amb esforç i sacrifici ho pots aconseguir tot”, “només t’ho has de creure!”, els dèiem. Fins que van desembocar al món real i es van adonar que això no és ni ha estat mai així. Quan l’escut que protegeix els nostres fills del món real cau es produeix un trauma, és aquesta sensació de sentir-te enganyat», afegeix.

Les noves tecnologies han accentuat l’engany. Si en l’època dels mitjans de comunicació de masses rebíem un nombre d’estímuls limitat, ara, amb les noves tecnologies, s’han multiplicat i la frontera que separa els impactes publicitaris del dia a dia queda difuminada. «A través de les pantalles i les xarxes socials, els adolescents reben estímuls de manera constant i senten molta pressió, cosa que els genera angoixa», diu Pacheco, que relata l’experiència d’una nena que, amb el mateix entusiasme que penja un vídeo a Musical.ly —la xarxa social que triomfa entre els adolescents, en la qual poden crear i compartir vídeos imitant els seus artistes favorits mentre sona una cançó de fons—, el despenja perquè ha tingut poques visites i cap comentari. Per a ella, que busca l’acceptació entre iguals, és una frustració. En aquestes edats, les etiquetes «popu», «friki», «pija», «choni», etc. són a l’ordre del dia. I tothom vol per a si mateix les que tenen connotacions positives.

Una societat eternament jove

L’adolescència s’associa a determinats valors, com ara la immediatesa, el maximalisme, el maniqueisme, la impaciència i la impulsivitat. Valors tradicionalment associats als joves que, en l’època actual, en què s’endarrereix l’inici de l’edat adulta, s’implanten entre les persones madures i, per tant, en el conjunt de la societat. «Els joves sempre han volgut ser grans per poder fer coses que a la seva edat tenen prohibides: conduir, menjar i beure determinades coses, sortir i arribar tard a casa…», assenyala Micó. «Això fa que, per naturalesa, l’adolescent estigui descontent i tingui pressa. Vol aquestes coses i les vol ara mateix. En teoria, els adults són més reflexius, tenen més capacitat d’anàlisi. Saben com administrar el temps i saben que certes metes s’assoleixen amb esforç i sacrifici. Ara ja no. En un moment determinat, tenir experiència equival a ser gran. I no volem ser grans perquè ser gran ens aparta del mercat. En casos extrems això genera pràctiques ridícules (amb setanta anys no podem anar vestits com si en tinguéssim quinze! I no és gaire normal, tampoc, vestir els nens de tres anys com si en tinguessin setze…).»

JOSEP LLUÍS MICÓ:
“La nostra societat ha abraçat amb passió els valors de l’adolescència. I això és una novetat d’aquesta època. Has d’estar en una posició de militància constant per no deixar-te arrossegar per aquests valors adolescents. Ens han fet creure que ser vell és terrible”

Les noves tecnologies accentuen la implantació d’aquests valors. Per què som més impacients i més impulsius? No és que la tecnologia digital ens convidi a ser-ho, és que està construïda sobre aquests valors, perquè permet tenir tot el món a l’abast d’un clic. Ja no sabem si «els dotze són els nous vuit» o «els vint-i-nou, els nous divuit». La societat de consum ens empeny en una direcció, però a la vegada el context social ens posa límits. La joventut s’allarga i ocupa bona part de les etapes de la vida, que abans estaven més delimitades. Els valors més madurs de la reflexió, el rigor, la disciplina, l’anàlisi freda, l’esforç, la pausa… van perdent terreny. «La nostra societat ha abraçat amb passió els valors de l’adolescència. I això és una novetat d’aquesta època. Has d’estar en una posició de militància constant per no deixar-te arrossegar per aquests valors adolescents. Ens han fet creure que ser vell és terrible», conclou Micó.

Text: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili