Quan la logopèdia es posa al servei de l’art

«La veu és un instrument físic màgic, capaç de crear bellesa i comunicació, que neix de la coordinació precisa de diversos sistemes del cos humà. Fisiologia al servei de l’art», diu el professor Josep Maria Vila, director del Grau en Logopèdia de Blanquerna.

Shakira es va quedar, de sobte, sense veu. Un problema a les cordes vocals la va obligar a cancel·lar la gira i a posar-se en mans dels metges. Beyoncé, Sam Smith, Meghan Trainor, Michael Bublé, John Mayer, Adele, Elton John, James Hetfield, George Michael o Mónica Naranjo són només alguns noms de la llarga llista de cantants que en algun moment de la carrera han hagut de cancel·lar concerts o fer una parada per poder recuperar la veu, amb tota l’angoixa i els perjudicis econòmics que això ocasiona. Alguns ho han viscut com un parèntesi i uns altres com una retirada definitiva. Com es poden prevenir aquestes patologies? Com ha de cuidar la veu un cantant o un actor de teatre? La tasca dels logopedes és prou coneguda en el món de la infància, a les escoles, i ara cada vegada més en el tractament de persones que han patit accidents vasculars o gent gran, però la tasca del logopeda a l’hora de tenir cura de la veu dels cantants, dels actors i fins i tot dels locutors de ràdio i televisió es manté encara en un segon pla.

Com pot ser que un artista, per a qui la veu és l’eina de treball, perdi la veu? Cori Casanova, professora de Logopèdia a Blanquerna-URL, coneix bé aquest món des dels dos vessants: té el Grau superior de Cant i és metgessa i foniatra: «Les causes d’un trastorn de la veu en un professional de la veu artística són múltiples. D’entrada, són professions de risc, per l’elevat temps d’ús vocal que comporten. Després, les condicions acústiques de l’entorn, no sempre favorables, i els factors d’estrès afegit poden afavorir aquests problemes. I s’hi poden afegir altres factors orgànics: trastorns hormonals, anèmies, evolució amb l’edat, reflux àcid —mala alimentació— i hàbits tòxics —tabac, alcohol—, trastorns al·lèrgics… Quan concorren alguns d’aquests factors i la laringe no està en bones condicions vibratòries poden desenvolupar-se lesions que es tornen cròniques, i que comporten un mal ús vocal i una pèrdua del nivell tècnic d’aquest professional. És el cas dels nòduls, els pòlips, els edemes i les hemorràgies de cordes vocals. Lesions que, quan se n’aborden les causes i es recondueixen els mecanismes d’esforç, poden millorar força i fins i tot desaparèixer. Però de vegades es fa imprescindible una microcirurgia de laringe, que és un acte que forma part d’una cadena d’accions terapèutiques que inclou sempre un treball vocal amb logopeda especialitzat en la veu artística.»

També cal tenir present que de vegades hi ha lesions d’origen congènit de cordes vocals que actuen com a factor de risc i que poden comportar dificultats vocals afegides, «però alhora», afegeix Cori Casanova, «poden donar unes característiques a la veu del cantant o actor que el fan únic i que li donen una personalitat vocal singular».

Un tractament holístic

Com afronten el tractament d’aquests casos, els professionals? La professora Casanova destaca que, com sempre que abordem un trastorn de la veu, però de manera especial en aquests professionals, cal un plantejament, un diagnòstic i un tractament integral de tots els factors que hi entren en joc. L’estrès hi té un paper important? El pànic escènic? «No sempre, l’estrès es dona quan els professionals estan insegurs perquè la veu no els funciona i augmenta la por escènica. Es crea un cercle d’esforç i por que cal abordar holísticament

Els actors i cantants sotmeten la fisiologia a uns esforços molt importants, amb una necessitat de precisió màxima. Una errada en l’afinació o en el timbre pot fer que l’actuació es desllueixi. Necessiten un cos i una tècnica excel·lents. Quan apareix una malaltia, per ajudar-los a recuperar aquestes condicions els cal el concurs de diversos professionals, entre els quals hi ha els logopedes especialitzats en veu artística, juntament amb metges, fisioterapeutes, psicòlegs i professors de cant. Josep Maria Vila ho explica: «Els logopedes especialitzats en veu artística ajuden a ajustar el grau de treball dels músculs específics de la veu i afavoreixen la recuperació dels teixits després de les intervencions quirúrgiques. Amb l’exploració funcional que practiquen poden detectar els desequilibris en el gest vocal i obren camins sensorials i de canvi motor. Els exercicis dirigits, les manipulacions de les estructures de la fonació i les recomanacions d’higiene de la veu són alguns dels recursos terapèutics que els logopedes empren per afavorir el retorn dels artistes als escenaris.»

Simposi dedicat a la veu artística

Els dies 19 i 20 d’octubre del 2018, Blanquerna-URL organitzarà un simposi dedicat a la veu artística i a la salut vocal. Aquest simposi s’organitza amb la participació del Col·legi de Logopedes de Catalunya, l’Institut del Teatre, l’ESMUC, el Conservatori Superior del Liceu, Eòlia i el Taller de Músics. Durant un dia i mig s’obrirà un diàleg entre l’art i la salut. Professors de cant i de teatre conversaran amb logopedes i foniatres, obriran interrogants quant a la tècnica i la interpretació i buscaran respostes en la fisiologia i l’acústica. El simposi va destinat a logopedes interessats en el món de la veu i a actors, cantants de tots els gèneres i estudiants d’aquestes disciplines.