La necessitat de transformació de l’educació

Dr. Josep Gallifa
Catedràtic en Psicologia i Ciències de l’Educació de Blanquerna-URL

Ja el 1996 la UNESCO, a través de l’Informe Delors, encarregat per Federico Mayor Zaragoza, va proposar que els objectius de l’educació eren més amplis del que s’havia suposat i que s’havia d’incloure, a més a més de l’aprendre a conèixer, l’aprendre a fer, l’aprendre a viure junts i amb els altres i l’aprendre a ser. Des de llavors diversos organismes internacionals, com l’OCDE o la mateixa UNESCO, no han deixat d’assenyalar la rellevància de la necessitat de transformació de l’educació. Aquesta necessitat s’ha fet palesa també des del món educatiu i a tot arreu: en els diferents sistemes educatius i en la major part d’institucions educatives de tot el món. De manera molt significativa a Catalunya moltes institucions estan molt avançades en aquest camí. Presentem alguns dels escenaris de canvi que estan influint i en els quals es fonamenta aquesta necessitat de transformació.

En primer lloc hi ha avui un millor coneixement de com s’aprèn. El Consell d’Europa, en un conegut informe recent, proposa els set principis de l’aprenentatge, que són: posar l’aprenent al centre de l’educació, la natura social de l’aprenentatge, que les emocions són essencials per aprendre, que s’han de reconèixer les diferències individuals, que s’han d’incloure tots els estudiants, que s’ha d’avaluar en funció de l’aprenentatge i que cal construir connexions amb la comunitat i amb el món. Per altra banda també es coneix millor com funciona la  motivació en el moment d’aprendre. Entre altres factors són essencials conèixer el sentit i el propòsit del que s’aprèn, que s’aprèn millor des d’emocions positives i que és de gran ajuda aprendre en equip.

Aquests coneixements han portat a canviar els entorns d’aprenentatge a les aules. Així pren més importància l’aprenentatge cooperatiu, aprendre amb la tecnologia, la relació escola-família, l’aprenentatge servei a la comunitat, els enfocaments basats en reptes o en recerca, o també que l’avaluació sigui formativa i tingui el sentit de proporcionar un feedback a l’aprenentatge. També en conseqüència hi ha canvis en com van essent els espais per a l’aprenentatge. Així, l’espai convencional de guix i pissarra i pupitres va deixant lloc a aules més semblants als entorns laborals futurs: laboratoris, espais cooperatius i espais flexibles a fi de facilitar les diferents modalitats d’aprenentatge.

En aquests nous espais estan canviant també les metodologies: s’implementen models d’educació basada en competències, l’aprenentatge invertit (es treballa prèviament un contingut per part dels alumnes per exposar-lo després al grup), la gamificació que suposa transformar les situacions d’aprenentatge en jocs, l’aprenentatge basat en el disseny (on es reprodueixen situacions de creació i validació de productes reals), l’aprenentatge basat en reptes o l’aprenentatge vivencial. Així doncs, aprendre té una nova narrativa i representació: com diu la professora Mar Esteve, aprendre s’ha d’entendre com una aventura.

“El millor coneixement del cervell  i l’avenç de les neurociències o la recerca sobre les  intel·ligències múltiples, porten al nou enfocament competencial”

Els canvis estan també en l’avaluació, cosa que comporta aplicar noves tècniques: rúbriques per enregistrar més qualitativament el progrés, portafolis per acumular evidències d’aprenentatge, mapes conceptuals i diferents formes visuals i conceptuals de representar el coneixement, solució de problemes autèntics, autoavaluació, etc.

Perquè el canvi, més que a assolir continguts, està enfocat a l’adquisició de competències. El millor coneixement del cervell i l’avenç de les neurociències o la recerca sobre les  intel·ligències múltiples, porten al nou enfocament competencial, donant importància també a les capacitats creatives i personals. Les  competències que es necessitaran són de tres tipus: fonamentals: requisits bàsics sobre els quals construir. Transferibles: adaptables a diferents entorns laborals, on hi ha les denominades soft skills, per contraposició a les competències convencionals o hard skills. Finalment les tècniques i professionals: competències específiques d’una feina o professió. Totes són rellevants en educació. Howard Gardner, en rebre el Doctorat Honoris Causa de la URL, va exposar com, a més de competent, no es pot ser un bon professional si no s’és també una bona persona. Això fa referència a la dimensió ètica i també a la intel·ligència espiritual, que recull el llegat de les tradicions sapiencials i religioses.

No cal dir que aquests canvis comporten canvis en la formació del professorat. António Nóvoa, en una conferència a Blanquerna, va parlar d’isomorfisme pedagògic, és a dir, de la necessitat que els alumnes aprenguin com hauran d’ensenyar en el futur, repte que han assumit ja les institucions de formació del professorat més innovadores. Això sens dubte passa, entre altres coses, per treballar en equip i aplicar les  noves metodologies d’ensenyament aprenentatge: coteaching, combinació d’escenaris presencials i virtuals i introduir en la formació tot el conjunt de canvis que hem descrit.

Aquests canvis són el reflex dels que es produiran també en la mateixa societat en els propers anys: es desenvoluparan màquines i sistemes intel·ligents, hi haurà més longevitat, hi haurà una gran presència i desenvolupament del món computacional, unes organitzacions superestructurades, un món globalment connectat amb una ciutadania global, una nova ecologia i una  nova comunicació. Això farà aparèixer noves professions i prendran més i més rellevància les professions de servei a les persones. També  hi ha, ja avui mateix, canvis generacionals molt notables i una necessitat per part de totes les generacions d’aprendre al llarg de tot el cicle vital.

“Paulo Freire va dir que l’educació no canvia el món, però canvia les persones que sí que canvien el món”

Aprendre ha esdevingut la primera prioritat de les societats avançades. Paulo Freire va dir que l’educació no canvia el món, però canvia les persones que sí que canvien el món. John Dewey, per la seva banda, va manifestar que l’educació no és una preparació per a la vida sinó que l’educació és vida en si mateixa. Es tracta, doncs, també d’un canvi de sensibilitat. Com Octavi Fullat, premi Blanquerna Educació, pensem que més enllà de les preocupacions per l’eficàcia de l’aprenentatge, l’autèntica educació ha d’alliberar, obrint el món extraordinari de la consciència. No hi ha per tant autèntica transformació sense uns bons fonaments. El propòsit de la transformació no pot ser sinó l’educació integral de la persona.