Les empreses transnacionals i els drets humans en clau de gènere

Blanca Camps-Febrer. Professora del Grau en Relacions Internacionals de Blanquerna-URL i coordinadora de Recerca de l’Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània

Quan pensem en la manera en què les relacions de gènere, des del punt de vista global, afecten i es veuen afectades pel sistema internacional, sovint ens venen al cap els conflictes armats, les migracions o els processos de pau. En aquest article ens proposem abordar l’impacte que les Empreses Transnacionals (ETN) tenen, de manera diferenciada, en la vida de les persones en funció dels rols sexuals i de gènere que se’ns assignen, així com en les poblacions i les comunitats allà on les empreses actuen.

Les ETN són aquelles empreses que es mouen per diversos estats i geografies, l’activitat o cadena de valor de les quals es troba repartida a través de diverses fronteres. Així, per exemple, si considerem les sis primeres empreses de construcció espanyoles, cal dir que desenvolupen el 90% de l’activitat fora de territori espanyol. Més que empreses espanyoles, doncs, són empreses transnacionals, els beneficis i els negocis de les quals s’estenen més enllà de les fronteres polítiques.

Tot i la importància creixent de les ETN en el sistema internacional, no hi ha cap tractat ni acord que en reguli l’impacte en els drets humans des del punt de vista global. Hi ha, en canvi, més de 3.400 acords comercials i tractats de lliure comerç multilaterals o bilaterals que en blinden les inversions. Principalment es blinden a través de la figura dels ISDS o tribunals d’arbitratge de diferència estat-inversor, als quals les empreses poden accedir quan consideren que les seves inversions estan en perill per omissió o per actuació dels estats on inverteixen. El cost dels tribunals d’arbitratge internacional a què han estat sotmesos els països del Carib i de l’Amèrica llatina en els darrers vint anys, per exemple, es calcula que ronda els 2.500 milions dòlars. És a través d’aquest blindatge que l’any 2012 l’empresa francesa Veolia va poder denunciar Egipte després que el país hagués augmentat el salari mínim. Veolia al·legava una disminució dels beneficis i demanava un retorn a les condicions salarials anteriors o una compensació de 110 milions de dòlars.

A la pressió que les grans empreses poden exercir sobre els governs, s’hi afegeixen les vulneracions de drets humans que es duen a terme, sovint de manera sistemàtica, i que formen, a més, part inherent del sistema actual. Vulnerar els drets humans és factible i sovint rendible, perquè gairebé no té costos per a les grans empreses, excepte potser costos d’imatge. Els costos i l’impacte de les pràctiques abusives, però, l’acaben pagant les comunitats del sud i, de manera exacerbada, les dones. És per això que Juan Hernández Zubizarreta, professor de Dret de l’Empresa de la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU), es refereix a aquesta situació com a «arquitectura de la impunitat»: un sistema que reforça les ETN, desprotegeix les comunitats davant la temptació de les grans inversions transnacionals i impossibilita que les víctimes puguin arribar a accedir a la justícia. El problema rau en la impossibilitat actual de perseguir extraterritorialment els crims i les violacions de drets humans que cometen les ETN.

En els projectes de treball intensiu (roba, electrònica, processament d’aliments, etc.), les ETN s’instal·len sovint allà on troben legislacions laborals menys garantistes i graus de corrupció elevats que perpetuïn o forcin condicions laborals a la baixa. Moltes treballadores en zones industrials especials, com les famoses maquilas del nord de Mèxic, Tànger o Casablanca, al Marroc, han estat pobrament formades abans de ser contractades, la qual cosa augmenta el risc d’accidents laborals. Les dificultats, a més, les troben també a l’hora de sindicar-se i de reclamar els seus drets, atès que les coaccions i les sancions econòmiques per part de les mateixes empreses són habituals. En general, a més, les llargues jornades laborals i la manca de drets dificulten la conciliació familiar. Com que han de satisfer certs rols reproductius i de cures, les dones també tenen més temporalitat i una permanència més curta en els llocs de feina.

Moltes comunitats resisteixen, i són sovint les dones les que s’erigeixen en defensores del medi ambient, que s’alcen contra l’extractivisme i l’espoli dels recursos naturals

Les migracions de treballadores també són problemàtiques, per la vulnerabilitat especial que pateixen pel fet de trobar-se en un context en què desconeixen la legislació i sovint fins i tot l’idioma. És el cas de les treballadores migrants bangladeshianes i singaleses en una empresa de confecció a Jordània. Desenes de treballadores van patir abusos sexuals i violacions per part d’un responsable de l’empresa local Classic. Les dificultats i els temors a l’hora de denunciar-ho van fer que la situació es prolongués, fins que finalment va sortir a la llum, però la importància econòmica de la planta manufacturera a Jordània va protegir l’empresa local de qualsevol tipus de responsabilitat. La dificultat actual de responsabilitzar judicialment les empreses matrius de les actuacions i els abusos d’empreses locals que treballen per a elles és una de les claus d’aquesta «arquitectura de la impunitat» que s’estableix globalment.

Més enllà de les violacions dels drets de les treballadores, l’actual manca de control independent posa en risc els recursos naturals i els sistemes de vida de moltes comunitats, especialment en la indústria extractiva i de grans infraestructures. Moltes comunitats resisteixen, i són sovint les dones les que s’erigeixen en defensores del medi ambient i de les comunitats, que s’alcen contra l’extractivisme i l’espoli dels recursos naturals o els abusos i les coaccions de les ETN. L’activisme es pot arribar a pagar amb la vida, com va ser el cas de la defensora i líder comunitària Berta Cáceres, assassinada el 2016 per haver-se oposat al megaprojecte de la presa Agua Zarca, a Hondures.

La lluita pel Tractat Vinculant
Moltes lluites locals han confluït també en la campanya global per l’adopció, a les Nacions Unides, d’un Tractat Vinculant sobre les ETN i el seu impacte en els drets humans. La perspectiva de gènere que moltes organitzacions civils volen integrar en la redacció del Tractat Vinculant no pretén tan sols assenyalar les dones com a grup vulnerable, com un altre recurs del qual les ETN s’aprofiten, sinó que també vol integrar l’anàlisi de com els negocis tenen efectes diferents i desproporcionats en els homes i les dones.

A casa nostra, a més, cal un canvi en el model de consum i de producció. Aquest canvi, però, no s’ha d’abordar tan sols de manera individual, sinó també regulant els marcs que ens afecten per evitar la impunitat de l’actuació de les ETN. També cal donar suport a l’adopció del Tractat Vinculant i, sobretot, cal introduir criteris de drets humans en la contractació i la compra pública. Cal contribuir a fer que els costos de violar els drets humans deixin de ser gratuïts.