“Les infermeres haurem de posar l’accent en la prevenció, caldrà fer molta pedagogia per entendre i acceptar noves formes de comportament”

PILAR GONZÁLEZ, infermera, doctora i professora del grau en Infermeria de Blanquerna-URL


Quin ha estat el paper de les infermeres durant el col·lapse sanitari?
Durant la situació de crisi sanitària les infermeres hem fet el mateix que fem sempre: tenir cura de les persones. En aquest cas parlem d’una població en un estat de vulnerabilitat molt acusat. La diferència és que el percentatge de persones amb problemes greus de salut s’ha incrementat molt en poques setmanes i la feina de les infermeres ha estat més visible. La necessitat ha estat tan gran que ha estat necessària la incorporació d’estudiants i també d’infermeres ja jubilades, de manera que la professió ha mostrat una capacitat de resposta molt ràpida i un compromís absolut amb la població. 

Quines aptituds han hagut de desenvolupar més?
En la primera fase, sobretot l’adaptació a noves situacions, la rapidesa en la resposta, la capacitat per resoldre problemes. Conforme han passat les setmanes, ha estat imprescindible la resistència i la gestió de les emocions. I en tot moment, l’empatia, la comunicació i el treball en equip. 

Canviarà el rol de les infermeres després de la pandèmia?
L’essència de la infermera és tenir cura de les persones, acompanyant-les i ajudant-les a recuperar la màxima independència en la seva situació de salut, i això no ha de canviar. Tanmateix, ens trobem en una situació que ha modificat molts patrons de comportament a tots nivells, en les relacions socials, el lleure, l’educació, la feina i també la salut de manera que les infermeres, sense deixar d’atendre pacients en centres assistencials, haurem de posar l’accent en la prevenció, caldrà fer molta pedagogia de la salut a una ciutadania que ha d’entendre i acceptar noves formes de comportament. D’altra banda, es fa molt necessària una major presència de la infermeria en l’elaboració de polítiques de salut. 

Quin paper ha tingut la tecnologia en el seu dia a dia?
Durant aquesta crisi, un elevat percentatge de les visites s’han fet de manera no presencial. La tecnologia ha facilitat el treball col·laboratiu entre professionals, l’accés a un major nombre de persones permet fomentar la comunicació, fer consultes, etc. Això suposa un canvi de paradigma important. Hi ha coses que abans no es plantejaven que la tecnologia ara permet; i també n’hi ha d’altres que abans fèiem i ja no són necessàries. És important dotar els professionals de la salut de competències digitals per poder atendre les persones de manera òptima a través dels punts digitals d’assistència. 

Tenim el millor sistema sanitari del món?
No sé si tenim el millor sistema sanitari. És un bon sistema de salut que té mancances i que requereix millores. Les desigualtats en salut encara són molt evidents i cal millorar-ho, això, potenciant l’atenció primària i elaborant unes polítiques de salut pública que integrin de manera real  la població amb limitacions socials. Les infermeres coneixem aquesta realitat perquè som les que estem més a prop dels ciutadans i sabem que cal atendre els problemes socials perquè tenen repercussions en la salut. Per això cal major presència infermeria en les polítiques de salut.