La diplomàcia després de la caiguda del mur de Berlín

Els estudis en Relacions Internacionals van aparèixer al principi del segle xx per formar diplomàtics en un món dominat pels estats. L’ordre “westfalià” es refereix a les regles de governança internacionals establertes a Europa al segle  XVII, que van definir l’essència de les relacions internacionals al llarg de diversos segles. En el context actual, però, els estats no són els únics actors rellevants en la construcció de la realitat: les organitzacions supranacionals, les ONG, els think tanks i les empreses també hi tenen un paper rellevant. Tot plegat ha modificat els estudis en Relacions Internacionals i els seus professionals. Més enllà de la diplomàcia, els graduats troben sortides en empreses i institucions de tot tipus com a analistes de riscos i assessors en la resolució de conflictes. 

El grau en Relacions Internacionals va arrencar el curs 2012-2013 a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, i va constituir el primer grau a Catalunya dedicat a les Relacions Internacionals com a disciplina acadèmica amb dret propi, així com el primer a Espanya amb l’anglès com a idioma vehicular principal. Els estudis en Relacions Internacionals no pertanyen a una disciplina en concret, sinó que beuen de manera molt directa del Dret i de les Ciències Polítiques. Són uns estudis multidisciplinaris que han evolucionat al llarg dels anys amb les transformacions socials.  

Tot i que Blanquerna ofereix els estudis des de fa set anys, la formació en Relacions Internacionals té una llarga tradició. La primera càtedra fou creada el 1919 a la universitat gal·lesa d’Aberystwyth. Al principi dels anys vint es va crear un altra càtedra a la London School of Economics a petició del premi Nobel Noël Baker. La primera universitat consagrada plenament a les relacions internacionals fou l’Institut de Hautes Études Internationals, fundat el 1927 per William Rappard, que tenia com a objectiu formar diplomàtics associats a la Societat de Nacions.

“Es mantenen la majoria de les causes que ja al principi del segle XX originaven els conflictes, com són la desigualtat social, l’explotació de recursos o les conseqüències del colonialisme”

ONNO SEROO

“En la idea inicial dels estudis de Relacions Internacionals hi havia la voluntat d’entendre els conflictes i prevenir-los, d’intentar buscar-hi solucions. Són estudis basats en la pluridisciplinarietat, en les matèries d’història, geopolítica, economia, filosofia política… És sobretot el model dels països de l’entorn anglosaxó i el que hem adoptat a Blanquerna”, explica Onno Seroo, el director del grau en Relacions Internacionals. A més, a Blanquerna les tres especialitzacions del grau són la comunicació corporativa, la política exterior i l’europea, i l’economia i el desenvolupament internacional. Les relacions internacionals no han perdut la validesa com a eina en la resolució de conflictes. Al contrari, es mantenen la majoria de les causes que ja al principi del segle xx originaven els conflictes, com són la desigualtat social, l’explotació de recursos o les conseqüències del colonialisme. Tot i que, matisa Seroo, han canviat les formes en què aquestes causes es manifesten. 

També han canviat els actors que regeixen el món. Oscar Mateos, l’investigador principal del grup de recerca GLOBALCODES: Globalization, Conflicts, Security and Development, professor del grau en Relacions Internacionals, exposa el següent: “Les coordenades del món en què vivim han estat marcades pels estats. Els conflictes entre els estats han configurat aquests estudis fins al final de la Guerra Freda. Però el món ha canviat molt des dels anys noranta del segle passat, amb l’arribada de la globalització. Ara no només manen els estats, sinó que hi ha molts actors rellevants: organitzacions supranacionals, com la Unió Europea, ONG, empreses i think tanks. Els estudis ja no només se centren en el que fan els estats, perquè els estats no són els únics que manen al món.” 

“Ara no només manen els estats, sinó que hi ha molts actors rellevants: organitzacions supranacionals, com la Unió Europea, ONG, empreses i think tanks. Els estudis ja no només se centren en el que fan els estats”

OSCAR MATEOS

Des dels anys noranta, a més, els interessos ja no són tan sols de caràcter nacional, sinó que també n’hi ha de regionals. Valeria Bello, experta en migracions i professora del grau en Relacions Internacionals, ho explica: “D’uns anys ençà també cal tenir en compte la influència nord-americana en les polítiques europees, que s’ha traduït en l’increment de la flexibilització del mercat laboral, en canvis socials que han modificat les relacions regionals a Europa. Aquest fenomen es dona mentre Europa creix com a potència i esdevé un pol d’atracció per a altres poblacions que aspiren, quan arriben al continent, a millorar les condicions de vida. I, alhora, també s’esqueien conflictes com el de la guerra dels Balcans, la de l’Afganistan o, ara mateix, la de Síria.”

Joves predisposats a entendre el món

Aquestes transformacions socials condueixen a noves sortides professionals per als graduats en Relacions Internacionals. Com diu Seroo: “La gent que preparem pot treballar en molts àmbits. Fa anys, quan vam començar, la majoria volien fer de diplomàtics. A hores d’ara constatem, però, que no hi ha ningú que treballi com a diplomàtic sinó que, per exemple, n’hi ha que treballen com a analistes de riscos en grans consultores o com a experts en comunicació, o com a assessors en ONG, en el món empresarial o en institucions d’arreu del món, i en matèries molt diverses. Fet i fet, avui en dia totes les empreses i institucions públiques i privades necessiten persones formades en les relacions internacionals, a causa del procés d’internacionalització en què estem immersos. L’aplicació dels coneixements que s’aprenen té un vessant eminentment d’anàlisi crítica. Altrament, de la mateixa manera que canvia el món, canvia l’aplicabilitat d’aquests coneixements.”

El que no varia és el tipus d’estudiant que s’interessa per cursar el grau en Relacions Internacionals: “Són joves predisposats a entendre el món en què viuen, i volen ser agents i partícips de la transformació d’aquest món. La majoria ja tenen una experiència viatgera prèvia o bé de voluntariat en alguna ONG. Dominen els idiomes més enllà de l’anglès, o hi tenen interès, i són persones molt motivades”, conclou Mateos. 

Text: Susana Pérez Soler i Francesc Viadel
Fotografies: Pere Virgili