La confiança en un model

Celebrar els setanta anys d’un projecte obliga a fer una mirada enrere, recordar-ne els orígens i les persones que el van fer possible, i projectar la mirada cap a un futur il·lusionant.

La determinació i empenta de persones vinculades a institucions de l’Església va impulsar, l’any 1948, en plena dictadura, la creació de l’Escola de Mestres, que va suposar una aposta valenta per la renovació pedagògica. La caracteritzava una metodologia diferenciada de la resta d’escoles, un tipus de relació personalitzada amb l’estudiant, una clara voluntat per a la formació integral del futur professional de la docència. Més endavant, l’any 1971, donar a aquest projecte el nom de Blanquerna va suposar arrelar-lo en l’humanisme del savi Ramon Llull, especialment pel que fa al mestratge i al diàleg cultural i religiós, que és una de les contribucions de la tradició lul·liana. I també donar continuïtat a la tasca de renovació desenvolupada per la Mútua Escolar Blanquerna entre 1923 i 1939, de la mà de grans educadors com l’Alexandre Galí.

Des d’aleshores, el projecte va impulsar noves titulacions i facultats en àmbits tan determinants per a la millora de la vida de les persones com l’educació, la salut i la comunicació i, en els darrers anys, en l’esport i les relacions internacionals. El model pedagògic ha anat evolucionant d’acord amb els canvis socials, culturals i professionals, però Blanquerna no ha renunciat mai a la personalització, sigui a través de la feina per projectes individuals en la primigènia escola de mestres, sigui a través de la feina en petits grups als seminaris actuals, que constitueixen un dels valors afegits de la institució. Tampoc no ha renunciat mai a incloure en totes les titulacions la formació humanística, una base sòlida per formar ciutadans, persones compromeses amb la seva professió i amb el món.
Durant aquests setanta anys, Blanquerna ha estat un company de viatge més en les transformacions que s’han produït en el món de l’educació i en els grans canvis dels àmbits professionals que li són propis. Una mirada atenta a la realitat, de la mà de les empreses amb què té convenis de pràctiques, dels alumni i dels professors que exerceixen en el món professional, cosa que ha permès actualitzar els plans d’estudis i crear les noves titulacions que el mercat demana. La confiança en un model sòlid que es fonamenta en tres dimensions, la humana, l’acadèmica i la professional, permet encarar el futur amb il·lusió i esperança.