Envellir al segle XXI

Quan la qualitat és més important que la quantitat

L’envelliment és un procés que forma part de l’etapa final de la vida i que sovint s’ha associat a aspectes negatius com ara la malaltia i la mort. Avui dia, però, cada cop es fa més difícil consensuar què vol dir fer-se gran. Els experts distingeixen entre edat cronològica i biològica per explicar que l’envelliment no s’inicia en el mateix moment per a tothom. I parlen d’envelliment òptim per incidir que és més important la qualitat en els anys de vida que no pas la quantitat. Sigui com sigui, arribar als 80 anys en bones condicions físiques i psíquiques és cada cop més la norma i no pas l’excepció. Tot apunta que cada vegada anirem sumant més anys de vida, de manera que la prevenció és clau per fer-ho de manera saludable. Com s’aconsegueix un envelliment actiu i satisfactori? Què vol dir fer-se gran en el segle XXI? Com s’afronta el pas del temps? Reflexionem de tot plegat amb especialistes en els àmbits de la Salut, l’Educació i la Comunicació. 

Els avenços en salut i les millores en les condicions de vida de la població han comportat canvis en l’estructura demogràfica: els anys de vida s’allarguen alhora que neixen menys persones. L’envelliment progressiu de la població és una tendència al nostre país a causa, d’una banda, de l’increment de l’esperança de vida i, de l’altra, de l’arribada als 65 anys de la generació del baby boom, aquells nascuts entre els anys 50 i 60 del segle passat.

Els progressos en la medicina i els canvis en els hàbits de vida han influït positivament en el procés d’envellir fins al punt que avui dia és difícil consensuar a partir de quina edat comencem a parlar de gent gran. Els experts assenyalen que no és el mateix l’edat cronològica i la biològica. L’edat cronològica és la que figura en el carnet d’identitat: és la suma dels anys que té una persona. En canvi, la biològica és l’edat que sembla que té. No hi ha acord sobre com es calcula, però sí que s’accepta que, en funció dels factors genètics i ambientals, els òrgans, teixits i cèl·lules de cadascú es tornen vells a un ritme determinat. L’envelliment no s’inicia en el mateix moment per a tothom, ni tan sols els òrgans de la mateixa persona envelleixen alhora.

Envelliment actiu i satisfactori 

Actualment l’envelliment s’entén com un procés inevitable i irreversible que forma part del cicle vital. Envellim des que naixem, i la prevenció és clau per fer-ho de forma activa i saludable. L’any 2002, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir el paradigma de l’envelliment actiu amb la finalitat d’aconseguir una millora en la qualitat de vida en el procés d’envellir de les persones. És el que els experts anomenen l’envelliment òptim en detriment de l’envelliment patològic.

OLGA BRUNA:

“Actualment envellir s’entén com un procés i no com una etapa, és a dir, que no només envellim a patir dels 65 anys sinó que envellim des que naixem”

“La idea central d’aquest paradigma és que l’envelliment és un procés que succeeix al llarg de la vida”, explica la directora del grau en Psicologia de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, Olga Bruna. “És una visió trencadora, ja que planteja l’envelliment com un procés i no com una etapa, és a dir, que no només envellim a patir dels 65 anys sinó que implica adoptar una perspectiva nova al llarg del cicle vital”.

El paradigma de l’envelliment actiu proposa una pedagogia de l’envellir, en el sentit de conscienciar sobre la importància de viure saludablement per millorar les condicions d’aquest procés. Els experts destaquen que hi ha tres aspectes clau: els factors físics, els psicològics (cognitius i emocionals) i els socials. L’OMS va proposar que aquests elements s’integressin en una manera nova d’orientar les accions polítiques davant els reptes de l’envelliment progressiu de la població.

Prevenir, millor que curar

Per gaudir d’un envelliment satisfactori és fonamental estar actiu en tots els sentits, tant a nivell físic com en l’àmbit psicosocial. Els experts recomanen la pràctica habitual d’activitat física suau, així com dur una dieta equilibrada i dormir bé. En aquest sentit, i amb l’objectiu d’incitar la gent gran a moure’s, Blanquerna-URL ha impulsat un projecte de recerca europeu per avaluar quina intervenció és més eficaç per reduir el comportament sedentari en la gent gran. La recerca, encara en fase inicial, implica altres institucions i universitats, com ara l’Institut Català de l’Envelliment, The Queens University of Belfast i la Universitat de Glasgow. La fisioterapeuta Mercè Sitjà recomana “moure’s fent una activitat motivadora, ja sigui ballar, anar en bicicleta o caminar”, per tal d’evitar les conductes sedentàries. “Uns trenta minuts d’activitat física diària, o almenys cinc cops per setmana, ajuda a mantenir-se actiu la resta del dia”, afegeix.

MERCÈ SITJÀ

“Les relacions socials eviten l’aïllament i afavoreixen els moments en què es poden compartir pensaments, vivències i experiències”

En el vessant psicològic, els experts apunten que durant l’envelliment hi ha canvis tant a nivell cognitiu com emocional. “És normal que hi hagi dificultats de memòria, velocitat de processament, atenció i funcions executives, entre d’altres; però no tot són pèrdues, sinó que hi ha també funcions que es mantenen estables o inclús poden millorar. El llenguatge i la comunicació acostumen a preservar-se, per exemple”, explica la doctora Bruna. “Es manté la intel·ligència cristal·litzada, que és tot allò que hem après al llarg de la vida, i hi ha més dificultats en la intel·ligència fluïda, que és tot allò nou que hem de resoldre”, afegeix. En el procés d’envellir no tot són pèrdues. Els especialistes posen el focus en els avantatges que comporta sumar anys d’experiència.

Tonificar les relacions socials 

La solitud és un aspecte clau en aquest procés. En absència de depressió, afrontar adequadament la solitud no buscada és essencial per prevenir-la. Fomentar les relacions de veïnatge, fer un voluntariat, promoure l’intercanvi generacional i conservar l’accés al sistema educatiu són algunes estratègies per evitar l’aïllament quan la xarxa familiar i/o d’amics desapareix. La participació en un grup social és una recomanació. “Les persones grans han de ser consultades en el moment de prendre decisions polítiques, ja que sumen uns anys de vida, una experiència, que cal cuidar”, assenyala la doctora Sitjà. “És molt important que l’activitat física es faci en grup per tal d’evitar l’aïllament social i relacionar-se entre iguals, un moment en què es poden compartir pensaments, vivències i experiències”, afegeix.

ISABEL PÉREZ:

“Manquen programes de salut específics que enriqueixin la vida d’aquelles persones amb inquietuds intel·lectuals”

Dues de les entitats que treballen en el nostre entorn per fomentar la participació de les persones grans en la societat són la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) i el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona (CAGG). Proliferen també les associacions sense ànim de lucre formades per directius jubilats que presten serveis de mentoratge a emprenedors i pimes. Sentir que un és d’utilitat per als altres és una experiència gratificant i reconfortant en qualsevol etapa de la vida.

Formació al llarg de tota la vida

Aprendre coses noves resulta fonamental per aconseguir un envelliment satisfactori perquè afavoreix la plasticitat cerebral. “Entre els pilars de l’envelliment actiu, l’OMS ha inclòs recentment la formació”, indica el Dr. Jesús Fortuño, professor de Blanquerna-URL. El plaer del coneixement, l’ànsia d’aprendre i la necessitat de relacionar-se són bones raons per tornar a les aules més enllà dels 50. A Espanya hi ha més de 48.000 alumnes sènior en els diversos cursos que imparteixen les universitats per a gent gran, segons recull l’Asociación Estatal de Programas Universitarios para Personas Mayores (AEPUM).

JOSEP M. PICOLA:

“L’etiqueta ‘vell’ fa olor de naftalina i s’associa a connotacions negatives; ‘sènior’, en canvi, serveix per designar les persones que tot just s’han jubilat i tenen bones capacitats”

Estar actiu a nivell cognitiu és fonamental, ja que tot allò que aprenem al llarg de la vida resulta un factor protector davant el desenvolupament de trastorns neurodegeneratius, una de les principals patologies associades a la vellesa, juntament amb altres malalties com el càncer i els trastorns cardiovasculars. Dins l’àmbit científic aquest concepte es coneix com a reserva cognitiva. La Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL organitza xerrades i tallers per a la gent gran que vol ampliar els seus coneixements en un entorn universitari. Al llarg d’aquest curs, les persones inscrites han rebut formació en primers auxilis, alimentació saludable i txikung, una sèrie de tècniques de la medicina tradicional xinesa que comprenen ment, cos i respiració.

La impulsora del projecte, la Dra. Isabel Pérez, professora de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL, va adonar-se en el transcurs de l’elaboració de la seva tesi doctoral de l’escassa oferta d’activitats dirigida a les dones jubilades que havien estat actives cognitivament al llarg de la seva vida. “Trobem propostes d’activitat física als gimnasos i també hi ha activitats d’oci, com els viatges que organitza l’Imserso, però manquen programes de salut específics que enriqueixin la vida d’aquelles persones amb inquietuds intel·lectuals”, explica Pérez, que entén que els cursos dissenyats i oferts a les universitats són una bona opció, tot i que fa una crida a dissenyar altres programes específics per part de les institucions públiques.

La societat actual, caracteritzada per l’ús de les noves tecnologies tant en l’àmbit laboral com en el social i d’oci, representa una formació continuada en el coneixement i la competència digital. A Catalunya, quatre de cada cinc persones es connecten a Internet un cop per setmana, assolint un dels objectius principals de l’Agenda Digital Europea, segons dades del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) d’agost de 2016. Si es para atenció al perfil de l’internauta, destaca el gran creixement de persones de 55 a 64 anys que utilitzen Internet, 14 punts percentuals més que l’any anterior. Això fa que, en gran mesura, es traslladi la ratlla de la divisió digital per qüestió d’edat a partir dels 65 anys, on cal centrar la difusió i l’activitat formativa en l’àmbit digital des de les institucions públiques. Si abans el concepte bretxa digital s’entenia com la desigualtat provocada entre els grups de població amb accés a Internet i els que no en tenien, avui dia el terme se centra en la qualitat d’ús d’aquestes noves tecnologies, un aspecte més difícil de valorar.

Per invertir la piràmide poblacional no només hi ha d’haver més natalitat, sinó que cal fomentar l’envelliment òptim i evitar el patològic, atès que l’objectiu de l’OMS és aconseguir que la gent visqui molts anys en les millors condicions possibles. Encara hi ha moltes persones que tenen una mala qualitat de vida en els darrers anys abans de morir. El repte és promoure l’envelliment actiu i saludable per viure no tan sols més anys, sinó viure’ls millor. La prevenció és la clau de volta.

Una societat que emmascara la vellesa?

L’any 1900, a Espanya, poca gent arribava als 70 anys. Entre 60 i 74 anys hi havia un 7,5% de la població; de 75 o més, només l’1,42%. Deu anys enrere, el 2007, entre 60 i 74 anys hi havia el doble, aproximadament un 14% de la població; i de 75 o més, el 8%. Avui dia l’esperança de vida dels homes arriba als 80 anys i la de les dones, als 86, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. Arribar als 80 anys en bones condicions físiques i psíquiques és cada cop més la norma i no pas l’excepció, de manera que l’etapa de la jubilació sol ser un moment actiu i productiu.

JESÚS FORTUÑO:

“Des d’un punt de vista científic s’entén l’envelliment com un procés, però des de la indústria tecnològica la vellesa és un problema tècnic que s’ha de resoldre”

El concepte vell, que els experts no volen ni mencionar, ha deixat de ser estigma de dolor i de tristesa per anar-se convertint, fins i tot, en una fita vital. “Quan estigui jubilat faré això i això”, se sol dir. I és que una cosa és tornar-se vell i l’altre ser-ho. El mercat ha adoptat l’etiqueta sènior per mostrar el vessant positiu, feliç i productiu d’aquest procés. “L’etiqueta vell fa olor de naftalina i, fins i tot, el terme tercera edat s’associa a connotacions negatives”, indica el professor del grau en Publicitat i RRPP Josep Maria Picola. “L’etiqueta sènior en canvi serveix per designar les persones que tot just s’han jubilat i tenen bones capacitats físiques i psíquiques, a més d’un poder adquisitiu alt i capacitats tecnològiques”, afegeix. Des del punt de vista del màrqueting, la segmentació de mercats cada cop passa més per l’estil de vida que duu una persona que no pas per la seva edat cronològica.

Avui, la gent gran fa cada cop més activitat física i fomenta les relacions personals i socials. Hi ha qui aprofita aquesta etapa de la vida per anar a la universitat i d’altres que decideixen provar coses noves. Un cop deslliurats de les càrregues econòmiques de la hipoteca o el manteniment dels fills, el poder adquisitiu millora, a la vegada que es disposa de més temps lliure per a l’oci. Els negocis al voltant de la vellesa proliferen.

Tampoc no falten les prospeccions que assenyalen que estem a punt d’aconseguir la immortalitat. “Des d’un punt de vista científic s’entén l’envelliment com un procés del cicle vital. Quan naixem comencem a morir. Però des de la indústria tecnològica, la vellesa és un problema tècnic que s’ha de resoldre. Si no hi hagués malaltia, no hi hauria mort, de manera que empreses com Google, a través de la Singularity University, estan invertint gran quantitats de diners per resoldre el problema”, assenyala el doctor i llicenciat en Educació Física Jesús Fortuño. “Anàlisi d’ADN en el moment de néixer i conserva de cèl·lules mares, codificació del cervell, etc., són investigacions que es duen a terme avui i que tot i que poden semblar ciència-ficció tenen com a comú denominador la prevenció de la malaltia”, conclou.