«La comunicació corporativa és un àmbit molt fèrtil dins el nostre sector»

Sira Coll , responsable de Comunicació dels segells d’economia i empresa de Grup Planeta. 8a promoció de Periodisme (2001-2004)

Com a periodista de formació, he treballat en diversos mitjans de comunicació però ben aviat la vida em va sorprendre obrint-me uns horitzons que ni tan sols havia contemplat quan em vaig inscriure a la Facultat. Parlo de la comunicació corporativa. Un àmbit molt fèrtil dins el nostre sector, que m’ha permès gaudir d’una feina creativa i altament estimulant. De fet, em consta que des de fa uns anys aquesta especialització pren força en el pla d’estudis de les Ciències de la Comunicació.

Sense dubte, això és una gran notícia perquè cada dia són més les posicions i perfils que es creen a l’entorn dels nous models de consum de continguts. Parlem de posicions relativament recents com la de content curator, community manager, social media strategist, dinamitzador 2.0, consultor de PR digital i un llarg etcètera que se suma a la llista que tradicionalment ja coneixíem i que incorpora les figures de cap de premsa, de comunicació, de protocol, d’esdeveniments o de comunicació interna.

“Un responsable de comunicació es converteix en l’avatar públic i en l’engranatge que regula la informació que flueix entre una entitat i el món exterior”

Després de 10 anys d’experiència laboral en aquests àmbits, puc afirmar que l’encaix personal amb els valors de l’empresa o entitat a la qual pertanys i l’afinitat amb el producte o servei pel qual treballes són claus a l’hora de valorar una posició determinada. I és que un responsable de comunicació es converteix en l’avatar públic i en l’engranatge que regula la informació que flueix entre una entitat i el món exterior. Parlem, doncs, d’una posició clau en un organigrama que ha de comptar amb la confiança no només de la direcció general sinó també de la resta de companys d’altres àrees, els quals li proporcionaran el coneixement específic i necessari per poder treballar. Per tant, no només parlem d’un perfil amb una forta càrrega de responsabilitat pública, sinó també amb unes àmplies capacitats d’interlocució a diferents nivells i amb unes altes habilitats comunicatives i d’empatia.

“No només parlem d’un perfil amb una forta càrrega de responsabilitat pública, sinó també amb unes àmplies capacitats d’interlocució a diferents nivells i amb unes altes habilitats comunicatives i d’empatia”

L’escenari eternament canviant

En el meu cas, al sortir de la Facultat hi havia tot un món digital que encara no havia esclatat. I és que el web 2.0 i la irrupció de les xarxes socials han canviat en molt poc temps la forma de consumir continguts i, per tant, la manera d’elaborar-los. Ja és conegut per a tots el fenomen de la cultura gratis, de la pirateria digital, de l’era de la postveritat, del consum instantani i multipantalla, del posicionament SEO i en definitiva d’una immensa llista de conceptes que ja formen part del llenguatge habitual d’aquesta realitat eternament canviant. Ja és habitual que els informatius de televisió utilitzin imatges d’atemptats terroristes o d’accidents gravades per ciutadans anònims a través de Periscope o que les tertúlies d’actualitat se serveixin de piulades i de fotografies pujades a Instagram com a fonts d’informació per comentar l’actualitat. L’hibridisme entre els mons ON i OFF ja és total.

“El web 2.0 i la irrupció de les xarxes socials han canviat en molt poc temps la forma de consumir continguts i, per tant, la manera d’elaborar-los”

Ja no podem renunciar a la nostra identitat digital i a les oportunitats i amenaces que dia rere dia se’ns obren en aquest aspecte. Reptes que es traslladen en nous espais d’actuació per als dircoms. A petita escala, per exemple, ens podem trobar amb treballadors que compten amb una presència en xarxes socials més potent que la marca de l’empresa on treballen. O periodistes que aconsegueixen generar més debat a través d’aquestes plataformes que el mitjà on firmen. El dircom ha de saber vetllar aquesta gran finestra 2.0 que s’ha convertit en un espai més d’atenció al client, en una excel·lent eina de retenció i captació d’usuaris, així com també en un fantàstic termòmetre a temps real de l’activitat que es porta a terme.

La importàcia dels influencers

Tots els professionals del món de la comunicació sense excepció (exerceixin com a periodistes, directors de comunicació o professionals del màrqueting) ens hem vist obligats a acceptar un canvi de paradigma. I ho hem fet sense instruccions prèvies ni literatura acadèmica a disposició. Per tant, el coneixement que s’ha generat en aquest àmbit 2.0 neix de l’experiència i del mètode d’assaig-i-error. No hem deixat de buscar nous models de negoci per als mitjans de comunicació i per a la indústria cultural. Els departaments de comunicació i màrqueting de les empreses ja no només treballen per captar l’atenció i l’interès dels periodistes sinó que també han incorporat al seu dia a dia el concepte d’influencers. Hem passat del “papa, vull ser futbolista” al “papa, vull ser influencer”. Els líders d’opinió i els prescriptors que creen tendència ja no només són polítics, cantants, esportistes o actors, sinó que joves adolescents, anònims i amb pressupost zero han aconseguit democratitzar l’art de la influència de masses. Marques internacionals es disputen aparèixer en un vídeo del youtuber amb més renom a Espanya, El Rubius, el qual amb més de 19 milions de subscriptors aconsegueix audiències que superen amb escreix les de qualsevol informatiu o programa líder de televisió. La famosa instagramer de moda, Dulceida, tampoc es queda enrere en la pole position digital. Aquesta catalana de 27 anys comparteix festivals, platós i passarel·les de moda amb periodistes de professió, però amb l’afegit que una menció seva a les xarxes socials fa les delícies de qualsevol marca i anunciant.

“El dircom ha de saber vetllar aquesta gran finestra 2.0 que s’ha convertit en un espai més d’atenció al client, en una excel·lent eina de retenció i captació d’usuaris, així com també en un fantàstic termòmetre a temps real de l’activitat que es porta a terme”

I jo em pregunto en veu alta: estem preparats per arribar a la generació Z i a les següents que vindran? El salt generacional en aquest aspecte serà més gran que mai. I no només en termes d’edat sinó en el tipus de consum de continguts que aquest segment de la població reclama. Per tant, el repte per als professionals que estem en actiu serà, sense dubte, vertiginós.