“El món de la gestió esportiva ofereix moltes noves i bones oportunitats”

Ser especialista en Ciències de l’Esport
Dídac Martínez. Alumni de la 1a promoció del Grau en CAFE

AlumniEsport

El testimoni del Dídac prova que fer de la teva passió la teva professió no és una utopia. A ell l’apassiona l’esport. Des de fa dos anys és director de les Piscines i Centre de Fitness Bernat Picornell, a Montjuïc, on gestiona un equip de 65 persones (90 durant la temporada d’estiu). Picornell va ser seu dels Jocs Olímpics del 92 i des d’aleshores ha acollit altres esdeveniments esportius de gran rellevància com ara els Mundials de Natació o la Final Six de Waterpolo. Però abans, molt abans, el Dídac havia estat un jove (apassionat) que mai va dubtar del que volia ser i des de la línia de sortida i fent camí ha anat treballant en allò que estima i estimant allò en què treballa.

Com va arribar a ser director de les Piscines Bernat Picornell?

Vaig començar des de baix, i aquest és un factor que valoro molt positivament. Ja quan estudiava Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Blanquerna combinava els estudis amb la meva feina com a tècnic d’activitats esportives. Això em va donar molta experiència a nivell de tècnic i quan vaig acabar la carrera un antic professor em va proposar entrar de coordinador en l’empresa on sóc actualment, però en unes instal·lacions al Prat de Llobregat. Allà va ser on vaig començar a adquirir experiència com a coordinador i no només com a tècnic. Amb els anys, el director de la Picornell va decidir marxar i em van proposar substituir-lo. Vaig començar just després del Mundial de Natació, a l’octubre del 2013. M’apassiona practicar l’esport però, sobretot, promoure’l. I crec que el món de la gestió esportiva ofereix moltes noves i bones oportunitats als graduats en CAFE.

Per què va decidir estudiar CAFE?

Sempre m’ha encantat l’esport i sempre l’he practicat. Tenia clar que volia estudiar CAFE. Però vaig tenir la mala sort de fer-me una lesió a un turmell i no vaig poder fer les proves físiques. Així que, després de la selectivitat, em vaig apuntar a un mòdul de Grau Superior en Animació d’Activitats Fisicoesportives, que em va servir molt per començar a tenir una base que vaig agrair molt a la universitat. Aleshores, quan va sortir el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport a Blanquerna, vaig tenir clar que havia de fer-lo. Jo pertanyo a la generació que esperava aquest Grau, que tenia aquesta necessitat i feia una demanda. De fet, la meva promoció va ser la primera de llicenciats en CAFE a Blanquerna.

Li va agradar el Grau?

És una carrera que has de gaudir. Estudiem una visió amplíssima del que és el món de l’activitat física i de l’esport. S’entén que l’estudiant de CAFE ha de tenir una visió global de tots els esports i tipologies d’activitat física que existeixen, perquè aquest coneixement global és el que després li permetrà accedir a l’ampli ventall de sortides professionals que existeixen. Estudiem i practiquem des dels esports i activitats bàsics, provant tots els instruments propis de cada esport: totes les tipologies de raquetes, bats de beisbol, etc., fins a handbol, activitat aquàtica, arts marcials, dinàmica de grups, expressió corporal, jocs i lleure o medi natural. L’altra part del Grau és teòrica i s’enfoca al coneixement del cos: anatomia, fisiologia, antropologia de l’esport, psicologia, biomecànica, teories de l’entrenament, etc. L’estudiant ha de tenir un coneixement profund de les capacitats físiques, del que comporten i de com es poden entrenar.

Quines són les sortides professionals a què es referia?

N’hi ha moltes més de les que la gent imagina, molt més enllà de ser entrenador personal en un gimnàs, que és la imatge típica d’un estudiant de CAFE. Una sortida professional amb molta rellevància a hores d’ara és la gestió esportiva, que engloba des de la gestió d’un centre esportiu, com faig jo, fins a la gestió d’esdeveniments esportius, organització d’activitats a la natura o gestió extraescolar. També cal tenir en compte tot el sector de l’educació i tot el món de l’entrenament per ser esportista d’alt nivell. D’altra banda, d’uns anys ençà s’ha obert una porta que cal tenir en compte: l’entrenament personal. Sobretot ara que activitats com el triatló o la marató s’han posat tant de moda, que tenen tants adeptes i que requereixen un assessorament de la mà de professionals. A més, tot el món de l’activitat física comporta molta relació social i molta dinàmica de grups, i això fa que els estudiants de CAFE acabin tenint una gran capacitat de relació amb la gent, de manera que quan han d’accedir a un lloc de feina que requereix saber tractar amb les persones i oferir bé un servei esportiu, els estudiants de CAFE són uns dels més ben preparats.

“L’esport m’ha ensenyat a tirar endavant i, sobretot, a confiar en els altres, a creure en un equip de persones que, només juntes, poden fer una bona feina”

És cert que cada cop se suma més gent a l’activitat física i l’esport. Però ho fem bé?

Ara més que mai estudiar esport és una de les millors opcions que poden escollir els joves que els agrada, perquè la gent comença a conscienciar-se de tots els valors i beneficis que comporta. Aquesta gent sempre necessitarà un professional que la guiï en la seva activitat, i estan disposats a confiar i pagar per aquest servei. És cert, però, que hi ha molta altra gent que banalitza el tema i que es posa a fer curses o maratons sense cap recolzament professional i sense una preparació adequada. Cal entendre que, davant del repte que suposa l’activitat física i l’esport, necessiten una guia professional i, a més, prendre consciència que l’única competició que importa és la que un té amb un mateix. Han de saber trobar el seu ritme i no portar el cos al límit sense assessorament.

I creu que es valora l’esport a l’escola tant com cal?

L’educació física està poc i mal considerada en el currículum escolar. L’esport aporta als nens molts valors que després són molt útils en la vida, tant a nivell físic com psicològic, i els aprenen des de la pròpia experiència, i no en boca d’algú altre. Per als nens, l’esport és un aprenentatge de vida en primera persona. El món educatiu ha d’entendre que fer que els nens practiquin esport a l’escola no només els capacita físicament, també els fa interioritzar valors que els serviran al llarg de la vida. A mi m’ha transmès molts valors de companyonia, d’esforç, de lluita davant de qualsevol problema, de capacitat per enfrontar-te als obstacles, de treball en equip i, a més, m’ha donat les meves millors amistats. M’ha fet competir sanament, sabent que l’important no és si he guanyat o perdut, sinó estar satisfet amb mi mateix i amb el que he fet. També m’ha ensenyat a tirar endavant i, sobretot, a confiar en els altres, a creure en un equip de persones que, només juntes, poden fer una bona feina.

Què és el que més recorda dels seus anys d’estudiant a la Universitat?

Recordo el bon ambient que tots plegats –professors, estudiants i personal d’administració– aconseguíem crear a la Facultat. Érem un grup molt compacte i la Universitat ens permetia estudiar en un ambient agradable i, fins i tot, divertit. I crec que aquest és un factor molt important i decisiu quan recordes els teus anys d’estudiant. A més, una cosa molt positiva que vaig valorar molt durant la carrera és que està enfocada d’una forma molt innovadora, sobretot a nivell pràctic. Els professors ens ensenyaven d’una forma que no s’havia ensenyat mai fins aleshores en els estudis d’esport. Per exemple, no pretenien tan sols que els estudiants sabéssim practicar tots els esports, sinó que els sabéssim ensenyar i bé. No aprovàvem, per exemple, si sabíem fer la tombarella, sinó si la sabíem ensenyar a una altra persona de forma progressiva, ajudant-la, explicant-l’hi abans teòricament… És important que l’estudiant la sàpiga fer perquè també s’ensenya des de l’experiència, però el que més li servirà en la seva feina posterior és aquesta capacitat d’ensenyar-la, aquesta pedagogia de l’esport.

Com valora les pràctiques que va fer?

Vaig fer-les en diferents llocs durant els dos darrers anys de la carrera. Recordo especialment un d’aquests períodes, que vaig dedicar a l’esport solidari, i em va agradar molt. Vaig fer un programa d’escola de base de bàsquet perquè els nens de Trinitat Vella en una situació social complicada poguessin practicar esport pagant molt poc i, de pas, desconnectar.

Què diria a un jove que es planteja estudiar CAFE?

Només tinc al meu voltant exemples positius de companys amb feina, sobretot de qui ha estudiat CAFE no només perquè li agrada practicar esport sinó perquè creu que l’activitat física és un valor que s’ha de promoure.