“El més important ara és tenir un sistema de vigilància epidemiològica potent”

MAGDA CAMPINS, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de la Vall d’Hebron


Quines mesures sanitàries caldrà prendre mentre duri l’etapa d’anormalitat?
El més important ara és tenir un sistema de vigilància epidemiològica potent, que implica tenir els recursos suficients per detectar precoçment els casos que apareguin, fer un aïllament durant catorze dies i fer una bona traçabilitat dels contactes, és a dir, reconèixer les persones amb qui els malalts han tingut contacte les 48 h prèvies. Per fer això cal fer PCRS tant als centres d’atenció primària com en els hospitals i cal una alta sospita diagnòstica per part dels metges de família. També cal disposar de llits d’UCI buits per si hi ha un rebrot, així com disposar d’EPI per als professionals sanitaris.

La crisi de la COVID-19 ha estat ben gestionada a Catalunya? I a Espanya?
Als inicis no es va gestionar bé perquè no vam ser prou àgils per detectar precoçment els casos. No disposàvem de les eines ni dels recursos necessaris per fer-ho, de manera que els casos es van detectar de manera tardana quan ja n’hi havia molts d’acumulats. Es va deixar un únic laboratori de referència on s’havien de comprovar tots els casos, el laboratori de microbiologia de l’Hospital Clínic. A més, calia trucar a Salut Pública per rebre l’autorització per demanar la prova d’un pacient sospitós, tot això feia que la resposta s’endarrerís hores. Tot plegat, va generar un coll d’ampolla que va endarrerir molt el diagnòstic dels casos i els va permetre créixer. Una altra mala gestió ha estat en les residències, on hi ha la població més vulnerable, s’hauria d’haver planificat millor i caldria haver-hi destinat més recursos.

Quines fortaleses i debilitats destacaria del sistema sanitari?
La principal fortalesa és el nostre sistema sanitari públic, on es fa molt bona atenció primària i dels hospitals. I una vinculació estreta entre el sistema públic i privat que ha permès una bona atenció dels pacients. Segona, la tecnologia avançada que ens ha permès donar una resposta adequada. Destacaria també l’alta capacitat dels professionals i la capacitat ràpida d’adaptació. Entre les debilitats, els pocs recursos del PIB que es destinen a salut, tot això fa que hi hagi sous precaris, poca recerca i una salut pública dèbil que necessita de més recursos humans i tecnològics sobretot en l’àrea epidemiològica, perquè cal invertir abans d’una epidèmia no quan ja la tenim a sobre.

Es va arribar a col·lapsar?
No, però va estar a punt de col·lapsar. Si l’ascens de la corba dura tres o quatre dies més, haguéssim col·lapsat. Vam aturar tota la resta de cirurgies excepte si eren molt urgents, i això ens va permetre donar resposta a tots els pacients de COVID-19. Vam arribar gairebé al màxim de la nostra capacitat. La Vall d’Hebron és l’hospital més gran de Catalunya i va passar de cinquanta-sis llits d’UCI a cent vuitanta. Podríem haver arribat a dos-cents, però no amb la tecnologia adequada sinó amb respiradors més antics i sense la qualitat necessària.

El sistema està ara preparat per als possibles rebrots que es preveuen de cara a la tardor?
Estem molt més ben preparats del que estàvem al principi. Gairebé tots els laboratoris tenen capacitat per fer PCR, tenim protocols per tractar els malalts i també sabem com hem d’actuar si cal que escalem en major capacitat a les UCI. El que no tinc tan clar és si estem prou preparats en la vigilància de salut pública i la traçabilitat dels contactes, que com deia a l’inici és ara el més important.