El futur de l’educació

Blanquerna ha desenvolupat un ampli projecte d’educació superior, amb una pedagogia singular i avançada, arrelat en la tradició personalista cristiana. Durant setanta anys ha format generacions de mestres i educadors molt diverses que han contribuït de manera significativa a innovar i millorar l’educació.

Parlar del futur de l’educació des de Blanquerna és també posar en valor tota aquesta trajectòria, al servei de l’educació i la societat, que ha implicat la col·laboració de molts equips docents al llarg dels anys i de desenes de milers d’educadors que han sortit de les seves aules. Per fer una aportació sobre el futur de l’educació, que haurà de ser forçosament breu, assenyalaré quatre reptes per a l’educació formal, que són també quatre lògiques que, en aquest futur, s’hauran de combinar i integrar. Aquestes lògiques es poden aplicar també a la formació universitària, un àmbit en el qual Blanquerna ha estat referent i ha destacat de manera amplament reconeguda. Caldria, ben segur, matisar aquests reptes en funció dels entorns i els nivells educatius o dels contextos i les persones concretes. Tanmateix, a grans trets i des d’un punt de vista general, podem resumir que l’evolució dels temps portarà l’educació del futur a confrontar els reptes següents:

1. Establir una relació nova amb el coneixement. Els sistemes educatius, en la modernitat i la Il·lustració, van centrar-se en la transmissió de coneixements provinents de les naixents ciències empíriques. Totes les disciplines van aspirar a l’estatus científic i el model de l’especialització es va imposar. La universitat també va assumir la funció de fer avançar el coneixement mitjançant la recerca científica. Aquests rols, junt amb la massificació pròpia de les societats industrials, van comportar que la relació professor-alumne passés a ser més vertical i transmissora. Avui, tanmateix, la tecnologia facilita l’accés al coneixement, així com l’horitzontalitat i la possibilitat de col·laboració en la construcció de coneixement. Els sistemes educatius aniran assimilant aquesta potencialitat. Al mateix temps, per a l’adquisició de coneixements, es requerirà treballar a partir de les evidències provinents de la recerca educativa. Amb aquestes evidències ens podrem acostar a l’objectiu d’arribar a la diversitat de tots els alumnes i d’optimitzar l’equitat. En aquest sentit, l’evolució de la intel·ligència artificial, de la qual ja comencem a veure aplicacions, permetrà —probablement— contribuir a particularitzar i universalitzar els aprenentatges i avaluar-los més eficaçment.

2. Crear una relació més estreta de l’educació amb la vida. El dinamisme de la societat i del món exterior haurà de travessar encara més les parets de les aules. Una de les dimensions imprescindibles serà l’apropament a les professions, diverses i canviants. S’haurà d’incorporar plenament la dimensió del que podem denominar com a relació mestre-aprenent. Això implica tenir en compte i privilegiar l’àmbit de la voluntat humana, que posa en joc la motivació per millorar l’entorn humà i contribuir-hi. Per això caldrà incorporar més encara la lògica de les arts, la perspectiva de l’acció i la feina, la capacitat de proposar solucions a problemes i millorar-los, per poder canalitzar més bé la creativitat i els talents de les persones i aconseguir que desenvolupin les seves competències i habilitats. Per facilitar-ho, s’haurà de donar més importància a l’orientació, al coaching i a la tutoria personalitzada, i conèixer millor el potencial dels educands per contribuir a promoure’n les vocacions.

3. Prestar més atenció als valors de la cultura i les organitzacions. Siguin escoles o universitats, les organitzacions on s’aprèn són un model de societat i cultura en el qual els educands aprenen valors col·lectius i adquireixen visions del món. La cultura de l’escola o la universitat prepara la cultura de les societats del futur. Per tant, també és escola de formació de líders i ciutadans. Caldrà promoure unes escoles i universitats amb valors més dialògics, amb estils cooperatius i amb estructures menys verticals, que estiguin més evolucionades que les institucions que hem heretat, massa jerarquitzades i burocratitzades. Aquesta és la lògica de l’evolució de la consciència humana per als grups i les organitzacions. Aquí l’educació del futur també podrà recollir el llegat de la sensibilitat postmoderna. La comunicació i l’ètica prendran més importància. Caldrà una educació amb una consciència realment més avançada per respondre a la urgència i la gravetat dels problemes del món.

Caldrà promoure unes escoles i universitats amb valors més dialògics, amb estils cooperatius i amb estructures menys verticals, més evolucionades que les institucions que hem heretat, massa jerarquitzades i burocratitzades. 

DR. JOSEP GALLIFA

4. Donar més centralitat a la persona. També serà important recuperar el llegat de les tradicions premodernes, que privilegiaven la relació mestre-deixeble. És en aquest àmbit que s’esdevé l’evolució de la consciència subjectiva i el desenvolupament de les dimensions interiors de la persona. En aquest punt pren centralitat la singularitat de cada persona. També hi ha en joc la seva felicitat i la seva realització. És la presa de consciència sobre la centralitat de l’autenticitat i l’estimació genuïnes com a element primordial de l’educació. Aquesta relació o acompanyament és fonamental perquè puguem parlar d’educació, i no només d’ensenyament o d’estricta instrucció. Sense aquesta dimensió l’educació restaria com una recreació excessiva del passat, sense obertura a la transcendència de cada acte educatiu. Caldrà trobar el llenguatge comú per compartir la contribució al desenvolupament de la consciència des de les diferents tradicions. Aquesta dimensió hauria d’anar per davant d’altres lògiques.

Cada acte educatiu està compost, se’n sigui més o menys conscient, per cadascuna d’aquestes lògiques, que són també dimensions de l’evolució humana. Per al futur, doncs, proposem l’educació integral, que vol dir que conté totes les dimensions anteriors, i que hi són de manera conscient, equilibrada i coherent. El futur ja es troba, de manera incipient, en el present, que n’és com la llavor. Rau, doncs, en la manera com orientem avui cada acte educatiu, que anticipa i prepara els camins del futur amb esperança. Celebrar els setanta anys és també una ocasió per portar el passat al present i recordar com Blanquerna n’ha estat, des dels orígens, agent i testimoni.

Per molts anys!

Dr. Josep Gallifa Professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL