El boom de l’esport

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL imparteix els estudis en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport des del curs 2001-2002. La pràctica esportiva ha canviat molt des d’aleshores, i els estudis i els professionals han hagut d’adaptar-se als canvis. Cada vegada hi ha persones més diverses que practiquen esports, i les activitats també s’han diversificat. Els professionals han de tenir un coneixement molt profund en matèria esportiva, però alhora han d’incorporar competències transversals, com ara habilitats en comunicació, treball en equip i lideratge. Les sortides professionals, tradicionalment lligades a l’educació, ara es vinculen a la gestió esportiva, la salut, el turisme i la comunicació. 

Els estudis superiors en Esports arriben a Europa després de la Segona Guerra Mundial. A Espanya encara caldrà esperar una mica: l’any 1963 es posa en marxa l’Instituto Nacional de Educación Física y del Deporte, que no engegarà l’activitat acadèmica fins al 1967. Els primers estudis tenen com a objectiu “la formació i el perfeccionament del professorat d’Educació Física i dels entrenaments esportius”. “En aquells moments, l’esport encara està reservat a les elits, perquè es necessiten temps i diners per a la pràctica”, assenyala el Dr. Xavier Pujadas, professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL. I afegeix: “A Catalunya, la pràctica esportiva es popularitza durant la dècada dels vuitanta. Entre els noranta i l’any 2010, aquesta popularitat s’accelera i la pràctica va canviant. Cada vegada hi ha més gent diversa que practica esports: persones grans, amb discapacitat… I les pràctiques esportives també són més variades (més enllà dels esports clàssics, com ara el futbol o el bàsquet, els darrers anys hi ha hagut un auge del running, del ciclisme…).” 

El mateix augment de les persones que practiquen esports i la diversificació de les activitats, sumats a la rellevància econòmica i social de l’activitat física, fan necessari un enfocament dels estudis no només educatiu, sinó també des del punt de vista de la salut, la gestió, el turisme, la comunicació… Així, l’any 1993, la denominació tradicional de llicenciat en Educació Física canvia per la de llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL incorpora el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport el curs 2001-2002, fa gairebé vint anys, i és testimoni d’excepció d’aquests canvis, que ha hagut d’adaptar als plans d’estudi. El curs 2007-2008 la facultat incorpora els màsters en Activitat Física, Salut i Entrenament Esportiu i en Esport, Oci i Canvi Social amb la voluntat d’obrir la via als estudis de doctorat per fomentar i desenvolupar la investigació puntera en els diferents àmbits d’aplicació. 

El Dr. Ricardo Sánchez, antropòleg i professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL, apunta: “La pràctica esportiva ha canviat molt en els darrers anys. En primer lloc, el nombre d’activitats ha augmentat (ioga, running, entrenaments militars…) i el temps dedicat a fer esport, també. En segon lloc, la pràctica s’ha tornat més individual. En una societat postmoderna, els compromisos d’entrada o permanència en l’activitat i en el grup són renovats constantment. L’exercici a l’aire lliure i sense vinculació a una federació està en auge. I, en tercer lloc, l’esport es practica sense supervisió i apareixen entrenadors que no tenen cap tipus de formació. És freqüent veure’ls al carrer assessorant una persona o un grup.”

“Hem de formar professionals amb un coneixement molt profund en la matèria esportiva i alhora amb competències transversals en comunicació, treball en equip, lideratge”

SIXTE ABADIA

“Això genera tensions. D’una banda, a causa de l’intrusisme professional que representa; de l’altra, per l’ocupació dels espais públics. Recentment a Barcelona ha aparegut una ordenança per regular la pràctica esportiva al carrer”, afegeix. A tot plegat cal sumar-hi l’apogeu de l’esport-espectacle: “Les competicions esportives passen a emetre’s en canals privats en lloc de públics, amb la consegüent guerra pels drets d’imatge, que mou milions de diners. I amb la rellevància pública no només dels esportistes, sinó també de figures que fins aleshores es trobaven en un segon pla, com preparadors físics o fisioterapeutes”, indica Pujadas. 

Nou grau en Gestió Esportiva

En els darrers anys, la societat ha experimentat un procés d’“esportivització” que s’ha traduït en un augment de la importància de l’esport tant econòmicament com social. Els professionals de l’esport també han hagut d’adaptar-se al canvi. En el cas concret de Catalunya, la importància que ha adquirit l’esport és encara més notòria a partir de la celebració de les Olimpíades a Barcelona, l’any 1992. “La formació universitària en el segle XXI respon al que s’anomena un ‘món VUCA’: volàtil, incert, complex i ambigu. Professionals i docents hem de ser capaços d’adaptar-nos ràpidament als canvis i, al mateix temps, aturar-nos a reflexionar per ser competents”, explica el Dr. Sixte Abadia, professor de Blanquerna. I afegeix: Hem de formar professionals T-shape, tal com els anomena el consultor Xavier Marcet. És a dir, persones amb un coneixement molt profund en la matèria esportiva (heus aquí el traç vertical de la T) i alhora amb competències transversals en comunicació, treball en equip, lideratge… Tot plegat sense perdre de vista la formació humanística de base, que en el context actual, i malgrat que les humanitats estiguin en crisi, és essencial per formar professionals capaços de transformar el món més enllà d’actuar com a simples reproductors de tendències.

Les sortides professionals, tradicionalment lligades a l’educació, ara es vinculen amb la gestió esportiva, la salut, el turisme i la comunicació. En aquest context, des del curs 2018-2019 la Facultat ha incorporat un nou grau en Gestió Esportiva per formar professionals capaços d’ocupar-se de la pràctica esportiva. “Els estudis són un híbrid entre els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses (pel que fa a la gestió) i l’esport”, diu Abadia, que és el director del nou grau. I afegeix: “Les sortides professionals passen per les diferents organitzacions esportives: empreses privades, clubs, federacions i institucions públiques i l’àmbit de l’emprenedoria. El professional ha de tenir coneixement dels diferents sectors de qualsevol empresa o institució: màrqueting i esdeveniments, recursos humans, finances…” Es tracta del primer grau d’aquestes característiques a Catalunya i el segon d’àmbit estatal, perquè també l’ofereix la Universidad Europea de Madrid.

La incorporació de les dones als estudis de CAFE

Els canvis no s’aturen aquí, i la incorporació de les dones als estudis —majoritàriament masculinitzats—, així com la implementació de les noves tecnologies, són reptes del present. “Atraure més dones als estudis de CAFE perquè esdevinguin referents dels infants, que han d’incorporar l’activitat física i l’esport com un hàbit saludable, educatiu i socialitzador”, és un dels desafiaments apuntats per la professora i coordinadora del grau en CAFE, Marta Moragas. I afegeix:  En l’àmbit de les organitzacions, les professionals de l’esport encara han de recórrer molt de camí. Cal continuar lluitant per trencar els estereotips associats al gènere que hi ha en el món de l’esport. Les dones han d’arribar a la direcció de les organitzacions per poder-hi incorporar la seva mirada. Només des de la igualtat podrem enriquir-nos mútuament de les diferències. Els equips heterogenis i diversos ens han de permetre desenvolupar polítiques i estratègies de gestió i promoció de l’esport més adequades al conjunt de la societat.

Les noves tecnologies s’han incorporat a la pràctica esportiva des d’un doble vessant. Pujadas deixa palès que els canvis en la disciplina no s’aturen aquí: “D’una banda, es monitoritza tota la pràctica esportiva, fet que afavoreix el control de l’entrenament i l’augument del rendiment. Això demana nous coneixements als professionals, coneixements que ja oferim en els estudis. De l’altra, apareixen els e-sports, que des del punt de vista del negoci mouen centenars de milions, però que des d’un punt de vista teòric encara generen dubtes: es poden considerar realment un esport?

Text: Susana Pérez Soler i Francesc Viadel
Fotografies: Pere Virgili